Rosa Siré
Lleida, 1944
Rosa Siré i Cabré va néixer a Lleida el 1944 i hi va morir el 2014. Fou una pintora i gravadora catalana.
Va irrompre en el món de l’art quasi de manera sobtada. Després de les experiències viscudes al París del 68 i del bagatge artístic acumulat a les classes de l’Escola del Cercle de Belles Arts de Lleida, la seva primera exposició individual la va fer en una de les institucions emblemàtiques de l’avantguarda espanyola d’aquells anys, el Museo de Arte Abstracto de Conca. Amb aquesta immillorable carta de presentació, la seva constància i el seu compromís la van situar com una de les creadores clau de les terres de Lleida al llarg dels anys 70 i 80.
Va recollir l’herència generacional i artística d’aquells que havien desvelat la modernitat a la Lleida dels anys 50 i va construir un llenguatge singular en què s’equilibraven el pensament estructurat i una dicció profundament cromàtica. Un llenguatge al que no li fou aliè la tercera dimensió en incorporar objectes i la manipulació de materials. Les seves exposicions foren prologades per importants crítics del moment (Cirici Pellicer, Giralt-Miracle, Corredor-Matheos, el filòsof Aranguren o l’escriptor Guillem Viladot, entre altres). Però la conformació d’aquesta trajectòria no fou fàcil. A les dificultats d’un entorn local com el de Lleida se li van afegir les derivades de reivindicar la seva condició de dona artista en un món dominat pels homes.
L’arribada de la democràcia per la qual havia lluitat, la que li havia de procurar un nou entorn per a la seva projecció, la va situar, a ella i als artistes de la seva generació, en una posició subordinada dins del panorama artístic, que apostava llavors –quasi amb certa urgència- per l’art més emergent i els nous mitjans alternatius. Van passar de cop de ser joves promeses a ser artistes no-joves que treballaven sobre suports tradicionals. Sense voler-ho, havien arribat tard, tot i així, van persistir. I aquesta és una de les claus per entendre els artistes d’aquesta generació i, especialment, a ella: la seva tenacitat i el seu rigor respecte del treball. Una qualitat que es va mostrar en tota la seva dimensió en 3 mostres individuals. La primera, quan va ‘sorprendre’ el món artístic, amb l’exposició ‘L’altra llum’ (la Caixa, Lleida, 1994). La segona, la que va fer al Museu d’Art Jaume Morera (2001) amb motiu de la concessió de la Medalla Morera. I la tercera fou la mostra ‘Transposicions’, celebrada a l’Institut d’Estudis Ilerdencs el 2011, on va reafirmar un altre cop la seva vocació per reivindicar la recerca i l’experimentació artístiques.
Va obtenir el Primer Premi d’Indústries Gràfiques en serigrafia, amb motiu de la seva participació a l’edició de Noviluni el 1990.
Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.
