Rufino Tamayo

Oaxaca (México), 1899

Rufino Tamayo va néixer a Oaxaca el 1899 i va morir a Ciutat de Mèxic el 1991. Fou un pintor i gravador mexicà. És considerat com un dels pintors mexicans de major importància del segle XX, sent a més un dels primers artistes llatinoamericans que va aconseguir un reconeixement i una difusió de la seva obra de tipus internacional.

Va començar la seva educació professional i acadèmica quan va ingressar a l’Acadèmia de Belles Arts de San Carlos de Mèxic DF el 1917, però el seu caràcter bohemi i rebel li van fer abandonar aviat l’educació reglada i va començar l’estudi de l’art popular mexicà i a recórrer tots els camins de l’art contemporani. Va compaginar la seva vocació artística amb el fet de tenir càrrecs administratius i es va dedicar també a l’ensenyament. El 1921 va aconseguir la titularitat del Departament de Dibuix Etnogràfic del Museo Nacional de Arqueología de México.

Va començar a exposar la seva obra relativament aviat, de manera que va fer la seva primera exposició l’any 1926. Aquesta exposició li va suposar un reconeixement que li va permetre exposar les seves obres a l’Art Center de Nova York. El 1928, un cop tornat de la seva estada a Nova York, va exercir com a professor de l’Escola Nacional de Belles Arts i, el 1932, fou nomenat director del Departament d’Arts Plàstiques de la Secretaria d’Educació Pública.

El 1938 va acceptar una oferta per ensenyar a la Dalton School of Art de Nova York, i es va traslladar a viure a aquella ciutat, on s’hi va quedar quasi 20 anys.

Malgrat la importància i fama dels seus murals, Tamayo és, sobre tot, pintor de cavallet, sent un dels seus temes preferits la natura morta (representant objectes, fruits exòtics i figures o personatges pintorescos) utilitzant una transmutació formal, amb un simbolisme amb arrels intel·lectuals i estètica experimental.

Pot considerar-se que el seu treball es caracteritza per una voluntat d’integració plàstica de l’herència precolombina autòctona, l’experimentació i les noves tendències pictòriques que revolucionaven els ambients artístics europeus a començaments de segle. Aquesta sincretització i aquest interès per allò que passava a Europa des del punt de vista artístic marquen diferències en el seu treball i estil respecte del nucli fonamental dels ‘muralistes’, que preferien mantenir una absoluta independència estètica respecte de les tendències europees i tenir la seva font d’inspiració en l’herència pictòrica precolombina, marcadament indigenista.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.