Sebastià Ramis va néixer a Ciutat de Mallorca el 1947. És un pintor i gravador.
La seva pintura té un marcat caràcter hedonista, perquè en les seves formes d’expressió tot tendeix a enaltir la joie de vivre, la felicitat com estat en què romanen els humans des del bressol.
Pinta paisatges, bodegons i figures banyant-se o jugant al voleibol, utilitzant els petits formats per a desenvolupar una temàtica lúdica en què es succeeixen els esdeveniments simplement com una formulació del goig del gaudi de la llibertat d’uns cossos nus que estan tocats amb sapiència pictòrica, submergits en la llum mediterrània, amb un dibuix segur i una projecció sensible de la vida i els seus arguments més quotidians, tot i que plantejats com quelcom esmorteït, tènue, que no es pot agafar, com si només volgués oferir-nos una part d’aquesta realitat sorpresa de manera natural.
La seva obra és poderosa, lírica, sempre fidel als seus orígens, les platges mediterrànies, les dones, Venècia, les ruïnes d’un món desaparegut i alhora tan present, inoblidable, fantasmal, indispensable.
Entre els pintors de la seva generació, Ramis és un mestre, potser únic, en l’ús del pastel i dels colors. Una reflexió cronològica de la seva obra potser podria reconstruir el camí que va de l’esplendor de l’albada o de l’horitzó marí més llunyà fins a l’aparició més propera, carnal, dels contorns de figures tocades per la gràcia de les coses amenaçades, l’arquitectura veneciana, la silueta, el rostre o el cos de les dones i d’algunes adolescents en flor.
La seva obra gràfica reprodueix aquests mateixos criteris i bases: la confidència de la boira lluminosa, la calidesa i la llibertat i, en definitiva, una eloqüència feta d’austeritat.
Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.