Sébastien Le Clerc

Metz, 1637

Sébastien Leclerc, o Le Clerc, fou batejat el 26 de setembre del 1637 a Metz i va morir a París el 25 d’octubre del 1714. Fou un dibuixant, pintor, gravador i enginyer militar de la Lorena.

Va rebre del seu pare l’orfebre Laurent Leclerc (1590-1695) les seves primeres lliçons en l’art del dibuix; però, des de petit, va mostrar interès per les matemàtiques i, en concret, per la geometria i la perspectiva. Les seves primeres proves van agradar molt a Metz, on va gravar una vista de la ciutat el 1650 i la Vida de Sant Benet, en 38 peces, el 1658.

Interessat, doncs, per les ciències, no va parar fins que fou nomenat ajudant en grau d’enginyer geògraf del mariscal de La Ferté. Durant aquest temps, va realitzar diversos plànols de les fortaleses de la zona de Metz. Però un dia va saber que havien presentat al Rei un dels seus dibuixos com si l’hagués fet un altre, i no podent suportar aquest afront va abandonar les seves funcions. Però, malgrat aquest fracàs, com que li agradava tant, va decidir perfeccionar-se en enginyeria militar i es va traslladar a París el 1665, entrant en contacte amb Charles Le Brun, qui li va aconsellar que es dediqués exclusivament al dibuix i al gravat.

Amb el suport de Le Brun va treballar intensament fent gravats per il·lustrar llibres, i àdhuc Colbert el va protegir donant-li un allotjament als Gobelins i una pensió de 600 escuts, amb la condició que consagrés el seu talent, exclusivament, al servei del rei. El 1672 Le Brun li va encarregar el gravat del cadafal del canceller Séguier, i va presentar l’artista i la seva obra a la consideració dels membres de la Reial Acadèmia de pintura i escultura, que van acceptar per unanimitat la seva candidatura el 16 d’agost del 1672, i, a més, fou nomenat professor de geometria i perspectiva.

Va rebre multitud d’encàrrecs i no hi havia cap llibre important que no tingués un gravat de Leclerc, així com els encapçalaments de les oracions fúnebres, els llibres pietosos, les novel·les de l’època…la moda era emprar els seus burins.

Just abans de morir va acabar el Traité d’architecture, un text que coronava la seva carrera.

Va ser extremadament prolífic, de manera que el catàleg de les seves obres, fet per Théodore-Antoine Joubert, comprèn 3.412 peces, i quasi totes són de composició. Una intel·ligència aguda, una gran delicadesa per gravar fins els dibuixos més petits i una certa grandesa en tractar els temes més fastuosos, foren les seves principals qualitats. Potser se li pot reprotxar una certa monotonia i una certa desigualtat de nivell entre les planxes que il·lustren un mateix llibre, però, com algú no es repeteix quan ha gravat més de 3.000 obres?

Se l’ha de comptar entre els millors gravadors, al costat de Callot o d’Abraham Bosse.

 

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.