Serge Poliakoff

Moscú (Rusia), 1900

Serge Poliakoff va néixer a Moscou el 8 de gener del 1900 i va morir a París el 1969. Fou un pintor i gravador abstracte rus nacionalitzat francès.

Degut a la posició acomodada de la seva família. va alternar amb l’aristocràcia russa a casa d’una de les seves germanes a Sant Petersburg, i també va freqüentar els salons literaris que es feien a casa d’una altra de les seves germanes. Des de petit va interactuar amb la literatura, el cant i la música. La Revolució del 1917 el va obligar a abandonar Rússia i a acompanyar a la seva tieta, una famosa cantant, per tota Europa, tocant la guitarra per a guanyar-se la vida.

El 1923 es va instal·lar a París, i el 1929 va començar a pintar. Tots els quadres d’aquella etapa de la seva vida han desaparegut. Del 1935 al 1937, va restar a Londres on va seguir cursos a la Slade School of Art, i va conèixer els sarcòfags egipcis, cosa que el va impressionar molt. Va tornar a París, on va alternar amb artistes que van influenciar la seva obra posterior: va conèixer Kandinsky, i també va tenir en contacte amb Robert i Sonia Delaunay i amb Otto Freundlich.

El 1945 va exposar les seves pintures abstractes (que venia fent des del 1942), i el 1946 va participar al Saló de Maig i al Saló dels Independents. Cap al 1952 va abandonar el seu treball com a músic en un cabaret gràcies a un contracte amb la galeria Bing.

A partir del 1958, les seves exposicions es van anar succeint en museus estrangers i en exposicions internacionals. El 1962 se li va dedicar una sala completa a la Biennal de Venècia, i el 1970, un any després de la seva mort, el Museu Nacional d’Art Modern de París va organitzar una important exposició retrospectiva de la seva obra.

Per a la crítica especialitzada, la pintura de Poliakoff imposa el silenci i reflecteix una meditació profunda que suscita recolliment. És un silenci que l’autor s’imposa a si mateix i que vol compartir amb els espectadors. Des de les seves primeres exposicions abstractes del 1938 fins a la seva mort, s’aprecia en l’artista una constant preocupació per solucionar el problema de la relació bidimensional entre pintura i volum.

El 1945 es va decidir definitivament per l’abstracció i anirà alternant violents contrastos en les seves teles, tot aplicant al suport tons sords o vius, provocant asimetries mitjançant retalls angulars o circulars. Els estrats donaran vibració a la matèria, produint la rara impressió que la llum emana del quadre. D’aquesta forma la seva obra quedarà indissolublement vinculada als anys 50, la seva època de màxim esplendor i creativitat.

També va treballar la ceràmica, a la Manufactura Nacional de Sèvres, i l’obra gràfica.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.