Simone Cantarini

Oropezza, 1612

Simone Cantarini, també conegut com il Pesarese i Simone da Pesaro, va néixer a Oropezza, prop de Pesaro, el 12 d’abril del 1612 i va morir a Verona el 15 d’octubre del 1648. Fou un pintor i gravador italià que va viure i treballar durant el Barroc.

Era fill d’un comerciant i aviat va entrar com aprenent a l’estudi del tardo-manierista Giovanni Giacomo Pandolfi, seguidor de Federico Zuccaro. És en aquesta època quan Cantarini farà un breu viatge a Venècia, que el marcarà per a la resta de la seva carrera. Allí descobrirà el domini de la llum i el color típics dels pintors de l’Escola veneciana.

De tornada a Pesaro va estudiar amb el venecià Claudio Ridolfi, que el va posar en contacte amb l’obra de Federico Barocci. A través d’ell, Cantarini impregna el seu art de la suavitat de Rafael i del primer Correggio. També va tenir l’oportunitat d’admirar l’obra d’artistes com Orazio Gentileshi o de Giovanni Francesco Guerrieri, ambdós posseïdors d’un estil naturalista que va interessar molt a Cantarini.

El 1632 va poder contemplar obres de Guido Reni exposades a la Catedral de Pesaro. Aquestes obres li van produir un gran impacte i les seves obres posteriors es troben fortament influenciades per elles.

El 1635 se’n va anar a Bolonya amb el propòsit de conèixer Reni. Així va ser, i Cantarini va entrar a formar part del taller del bolonyès. Però la relació entre ambdós es va deteriorar. El fort caràcter de Cantarini i la confiança en el seu propi talent i capacitats el van fer rebel·lar-se contra una posició subalterna. La tensió va anar creixent entre mestre i pupil fins que un incident va provocar la ruptura definitiva: la seva relació va quedar totalment trencada el 1637. La rivalitat amb Reni, sumada als problemes econòmics i les disputes amb els seus propis clients van fer que Cantarini abandonés Bolonya el 1638.

Cantarini va tornar a Pesaro el 1639. A partir de llavors va produir obres de factura més lliure, amb una interessant vena lírica. Els seus ulls van mirar cap el naturalisme que havia aprés en els seus primers temps, combinant-ho amb una línia rafaelesca.

Va produir gravats a l’aiguafort. Es pot dir que Cantarini fou un dels gravadors més dotats que van treballar a Itàlia a l’estela dels Carracci, i avui en dia té major protagonisme com a gravador que com a pintor. Se li cataloguen 37 imatges gravades, entre les quals destaquen: El rapte d’Europa, Sant Benet i l’endimoniat (còpia d’un fresc de Ludovico Carracci), i l’al·legoria Quos Ego (Júpiter, Neptú i Plutó oferint les seves corones a l’escut del cardenal Borghese). Existeixen exemplars dels seus gravats a tots els grans museus: Museu Britànic de Londres, MET de Nova York, Fogg Art Museum a Harvard, etc. A Pesaro, la seva terra natal, la Collezione Licini alberga 33 gravats seus, quasi tots els que va produir, incloent diverses contraproves.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.