CA Stefano della Bella

Florencia, 1610-1664

Stefano della Bella va néixer a Florència, el 18 maig 1610 on també va morir el 12 juliol 1664. Va ser un important gravador italià.

Nascut en una família de pintors, escultors i orfebres, i orfe precoç del seu pare escultor, es va dedicar en un primer moment a l’orfebreria, dirigint més tard la seva atenció al dibuix i al gravat. Va començar aviat a dibuixar figures i copiar els aiguaforts de Jacques Callot.

Sota la protecció dels Mèdici, en particular de Don Lorenzo, fill del gran duc de Toscana Ferran I de Mèdici, della Bella va tenir l’oportunitat de viatjar a Roma per estudiar. Allà va romandre des 1633-1636 i va conèixer a gravadors francesos i editors com Israël Enric i François Langlois, que van influir en la seva decisió de traslladar-se a París el 1639, quatre anys després de la mort de Jacques Callot.

A París va aconseguir aviat, gràcies als gravats encarregats pel Cardenal Richelieu, l’èxit mundà. Freqüentar a cortesans, artistes de teatre i literats, encara que va rebutjar honors massa opressius.

El seu amor per la naturalesa es manifesta en frescos quadres: gravats d’animals i paisatges que revelen un estil vivaç i ple de fantasia, ja autònom del de la seva inspirador Callot. També va estudiar la figura humana i altres temes: els mapes topogràfics, els “capritxos”, és a dir, escenes de caràcter, la decoració (frisos i adorns), els subjectes militars…

De tornada a Florència el 1650, va reprendre les seves obres sota la protecció dels Mèdici, treballant per als seus mecenes, i realitzant frontispicis i il·lustracions de festes que exaltaven l’esplendor de la cort. Es va dirigir en més ocasions a Roma, on va realitzar algunes vistes de ruïnes de l’antiguitat. Durant aquest temps, va continuar més enviant làmines, gravats i fulles als seus editors parisencs.

Va morir en 1664, deixant com a llegat més de mil gravats.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.