William Hogarth
London, 1697-4764
William Hogarth va néixer el 10 de novembre del 1697 a Londres i va morir el 26 d’octubre del 1764. Fou un artista britànic, il·lustrador i pintor satíric. És considerat pioner de les historietes occidentals. La seva obra varia des de l’excel·lent retrat realista a una sèrie de pintures d’estil dels còmics anomenades “costums morals modernes”. Molta de la seva obra, que arriba de vegades a ésser despietada, es burla dels costums i la política contemporanis. És el gran mestre de la sàtira social i política, en contacte directe amb la literatura contemporània d’Henry Fielding. És també considerat un dels pares de l’escola artística britànica, després de diversos segles de predomini d’artistes estrangers al país.
És fill d’un pobre mestre d’escola i autor de llibres de text, William Hogarth va néixer al barri de Londres de Bartholomew Close. Quan era jove fou aprenent del gravador Ellis Gamble a Leicester Fields, on va aprendre a gravar. El jove Hogarth també s’interessà en la vida dels carrers i de les fires de la ciutat, i s’entretingué esboçant els personatges que hi veia.
L’abril del 1720 Hogarth s’establí com a gravador indepenent, primer gravant escuts d’armes, factures de botigues i dissenyant llàmines per a llibrers. El 1727 fou contractat per Joshua Morris, un tapissador, per a dissenyar una al·legoria de l’element Terra. Morris, en escoltar que Hogarth era “un gravador, no un pintor”, rebutjà l’obra quan estava acabada, i Hogarth el demandà davant del tribunal de Westminster on, el 28 de maig del 1728, el cas es decidí en favor de Hogarth.
Després d’uns primers anys com a gravador i dissenyador de segona categoria, Hogarth va decidir donar el salt a la categoria de pintor, però no li fou fàcil. En aquella època els grans encàrrecs artístics de Londres estaven acaparats per artistes estrangers, dins d’un estil rococó i ampul·lós que Hogarth considerava artificial. Els reis i la noblesa anglesos subestimaven els artistes nacionals i preferien convocar els més cotitzats del continent, el que explica que des del segle XVI els artistes anglesos fossin eclipsats per autors estrangers com Hans Holbein el Jove, Rubens, Van Dyck, Sebastiano Ricci i Canaletto.
Hogarth criticava el gust anglès per la mitologia i els retrats pomposos, però la manca d’encàrrecs l’obligà a flaquejar en les seves conviccions. Abordà temes històrics de l’antiguitat, però no va atènyer resultats convincents.
El seu allunyament com a artista de renom es pot situar en la dècada del 1730, quan es volcà en els seus temes satírics. Lector de Jonathan Swift, criticava la hipocresia de les classes altes. El seu viatge a París el 1744 li fa conèixer el rococó francès, el que l’influeix en les seves conversation pieces i en el tractament dels vestits i les teles en els seus quadres.
Hogarth intentà explotar comercialment les seves millors creacions, repetint-les en gravat. Tanmateix, va atènyer tal èxit que fou víctima de la pirateria; els seus dissenys eren replicats de forma indiscriminada a Europa, i ell ni tan sols se’n lucrà d’ells.
El 1745 es representà juntament amb la seva gossa Trump en un famós autoretrat (Museu Tate Britain a Londres). Aquest quadre és un reflex de la seva personalitat: se suposa que el gos és símbol de perseverància, i Hogarth visteix robes modestes. Juntament amb la seva efígie apareixen diversos dels seus llibres satírics preferits. Una paleta mostra la inscripció The line of Beauty (L’anàlisi de la Bellesa), que al·ludeix un tractat d’estètica que estava preparant. El publicà, acompanyat de gravats, el 1753. En ell hi defensava l’expressivitat del traç corb davant del sobri neoclassicisme.
Es troba enterrat al cementiri de Sant Nicolau, a Chiswick Mall, Chiswick, Londres. El seu amic, l’actor David Garrick, va escriure la inscripció de la seva tomba.
És cèlebre pels seus retrats i especialment pels seus gravats, sobretot aquells que representen les sèries satíriques que prèviament havia elaborat com a quadres.
Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.
