Segons el Diccionari de la Llengua Catalana, commemorar vol dir “fer solemnement memòria (d’un esdeveniment, d’una persona), servir per a fer-ne memòria”.

Rembrandt Harmenszoon Van Rijn va morir a Amsterdam el 4 d’octubre del 1669. És a dir, aquest 2019 commemorem el 350è aniversari de la seva mort.

Però, ¿perquè hauríem de fer solemnement memòria de Rembrandt? Doncs, perquè la història de l’art el considera un dels majors mestres barrocs de la pintura, del dibuix i del gravat. La seva aportació a la pintura i al gravat coincideix amb el què els historiadors han definit com l’Edat d’Or Holandesa, és a dir, el moment àlgid de la  cultura, desenvolupament, ciència, comerç, poder i influència política dels Països Baixos. La seva contribució és la d’un geni, la d’algú que explora nous camins i que obre noves finestres, i és intemporal.

¿Perquè hom pot afirmar que Rembrandt mereix la condició de geni? Perquè ho és en el sentit que li dóna el filòsof, crític i poeta suís Henri F. Amiel: “fer amb soltesa el que és difícil als altres, aquest és el senyal del talent; fer el que és impossible al talent, aquest és el signe del geni”. Rembrandt va fer, certament, allò que era impossible al talent del seu temps, va ser disruptiu en art i això fa que molts el considerem un geni.

A més, hem de tenir present que els seus gravats, dibuixos i pintures van ser sempre molt populars i valorats; va gaudir de gran predicament entre els artistes de la seva època i fou mestre principal dels seus coetanis.

I l’hem de commemorar també perquè fou un treballador infatigable. Els estudis més recents calculen que va realitzar unes 300 pintures, unes 300 peces de gravat i al voltant de 2.000 dibuixos. La nostra civilització i el nostre art no es poden entendre sense conèixer l’obra de Rembrandt.

Un geni popular, valorat, treballador i en recerca constant de la bellesa i de la veritat, bé mereix, doncs, que el commemorem.

Però, ¿perquè la cultura catalana hauria de commemorar Rembrandt? Doncs, perquè, malgrat la seva migradíssima presència en els fons dels nostres museus i col·leccions, Rembrandt ha influït en la percepció de l’art per part de molts a través del temps i perquè ha estat mestre, en la distància, de pintors i gravadors. I perquè la cultura catalana, si vol sobreviure i si vol progressar, ha de sentir-se part, de forma inexcusable, de l’art i de la cultura occidentals. Si no ho féssim així, si no ens sentíssim part d’una gran família cultural, esdevindríem completament marginals.

Rembrandt és un geni que relliga els valors europeus en el món de l’art, i si la cultura catalana vol continuar sent ha de commemorar-lo, que vol dir, com ja escrivia a l’inici, fer-ne solemnement memòria. Aquest és l’objectiu del llibre “Mirar Rembrandt” que vull publicar amb la teva ajuda: divulgar la seva obra i fer-nos presents en el moviment transcultural europeu a l’entorn de Rembrandt.

Per a afermar aquesta visibilitat i aquesta presència, he triat com a objectiu l’estudi dels gravats de temàtica mitològica de Rembrandt, i per això aquest llibre té tres parts. Per un costat, un endinsament breu en les mitologies grega i romana, cóm cal mirar un gravat de Rembrandt i l’estudi dels gravats mitològics de l’artista.

Espero que aquesta contribució a l’estudi d’un geni, ens acosti als ideals de llibertat, creativitat i tolerància que van ser propis de Rembrandt. Europa ho necessita, i l’art també.

Si vols contribuir a fer que aquest llibre sigui possible, col·labora en el Verkami “Mirar Rembrandt”. Clika aquí: https://www.verkami.com/locale/ca/projects/24026-mirar-rembrandt

Gràcies per endavant!