UN PROJECTE COL·LECTIU, DE CIUTAT I D’EXCEL·LÈNCIA

El passat 20 de juny es va fer la inauguració de l’exposició “Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Barcelona, segles XVI-XVIII”. L’exposició, fruit d’un treball realitzat durant els tres darrers anys, vol posar l’accent en la importància de les Reformes religioses vistes des de Barcelona.

 

En tot moment, com a Comissari, he buscat l’establiment de complementarietats i em vaig fixar l’objectiu que fos un projecte col·lectiu, de ciutat i a la recerca de l’excel·lència.

  • Un projecte col·lectiu, buscant sinèrgies des de la pluralitat de l’equip de comissaris, on he tingut la sort d’estar acompanyat per les professores  Silvia Canalda i Cristina Fontcuberta, de la Universitat de Barcelona, i Xavier Torres, de la Universitat de Girona.

I també un projecte col·lectiu pel que fa als prestadors, sent la Col·lecció Gelonch Viladegut l’entitat inspiradora i la principal prestadora, però acompanyada per prestadors públics i privats.

Entre els Prestadors públics cal assenyalar l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, la Bayerische Staatsbibliothek de Múnic, la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca Nacional de España, la Biblioteca Pública del Estado en Burgos, el CRAI-Biblioteca de Reserva UB, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, la Cartoteca de Catalunya, el Museu Etnològic de Barcelona i de Cultures del Món i el Museu Frederic Marès.

I entre els Prestadors privats destaquen els Arxius dels Monestirs de Sant Benet de Montserrat i de Sant Pere de les Puel·les, l’Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi, la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona, la Col·lecció Domènech-Ballester, la Col·lecció Sílvia Canalda, el Musée Jean Calvin de Noyon i Palau Antiguitats.

A tots ells els hi vull donar les gràcies més sinceres, i em fa molta il·lusió compartir el projecte amb tots ells.

  • Un projecte de ciutat, per situar Barcelona en l’època moderna i en el context europeu.

L’exposició és la manifestació d’un projecte de continuïtat, per això vull agrair el suport que he trobat per part dels  responsables dels dos mandats municipals que la Ciutat ha tingut durant el període de gestació de l’exposició.

Perquè l’objectiu, des dels inicis, era que Barcelona estigués present en els actes que commemoren els 500 anys de la Reforma arreu d’Europa, però amb una particularitat : la visió des d’una Ciutat on no va triomfar la Reforma

I també content perquè, tot i sent un projecte liderat pel MUHBA, hem treballat molt en xarxa mitjançant les activitats vinculades: al Museu Frederic Marès (Itinerari “Propaganda Fidei”), al Museu de la Música (Itinerari “Temps de corals i oratoris” i concerts), al Palau de la Música (Motets de la Reforma i El Messies de Haendel), l’Auditori i l’ESMUC (“Vespre della Beata Virgine », de Jordi Savall, qui també és intèrpret de la música de l’audiovisual).

Gràcies els hi siguin donades.

  • I ha estat i és també un projecte a la recerca de l’excel·lència: de fet, hem buscat les millors peces i les millors fórmules per tal d’explicar les tesis i els interrogants de l’exposició

Voldria destacar en aquest sentit el treball impecable del personal del MUHBA, i en especial, de la Mònica Blasco, de la Iris Garcia i de l’Edgar, i el treball necessari i dur que ha fet l’arquitecta Adelina Casanova per tal de concebre els espais i la museografia adequades.

També hem buscat la forma més didàctica i científica de presentar els fets i la narració dels fets, per això hem realitzat:

· Audiovisual: per posar en relleu el paper dels gravats en la lluita pel relat entre catòlics i protestants.

· Diversos Mapes: De parròquies i monestirs a la Ciutat de Barcelona, mostrant l’evolució en el temps; sobre l’extensió de la Reforma a Europa; un de ciutats impressores a Europa i un altre de llibreters i impressors barcelonins

·Gràfics: sobre el real paper de la Inquisició respecte de la persecució dels luterans (casos, sentències i nacionalitats)

·Quadres: Les reformes religioses; fets destacats en paral·lel del catolicisme i del protestantisme; la casa d’Àustria i el protestantisme

No hem escatimat treball per tal de presentar peces mai vistes a Barcelona, algunes d’icòniques de la cultura universal.

I s’han recuperat peces que ningú no havia mai vist exposades a Barcelona: rotllo del gravat de la Processó del Diumenge de Rams de la Parròquia de Santa Maria del Pi (exposat en una vitrina de 24 metres a la Capella palatina de Santa Àgata).

A més, ja s’ha iniciat tot un seguit d’activitats complementàries: concerts, seminaris, visites pedagògiques i visites guiades, que aniran in crescendo.

De totes aquestes activitats en tindreu informació puntual a través de la Web de la Col·lecció.

L’exposició estarà oberta al Saló del Tinell, a la Plaça del Rei de Barcelona, fins el 14 de gener del 2018. Per tant, hi haurà temps per a veure-la i reveure-la. Ara, només cal que els ciutadans la visitin i puguin conèixer així un tros de la nostra història col·lectiva. D’intoleràncies i de reptes, d’heroicitats i de mesquineses compartides.

Un comentari

  • Albert Domènech Alberdi29 juny, 2017 a las 11:42 am
    Una exposició necessària i oportuna per a commemorar el que fa 500 anys va començar a fer tremolar tota Europa. Potser la primera revolució important abans de la Revolució Francesa en capgirar un status quo heretat de l'Edat Mitjana que primer afectà a la religiositat i després a la política ja que no s'havia començat la secularització. A més te una gran virtut que és la d'explicar també la Contrareforma que a vegades queda una mica relegada de l'explicació de la Reforma. El fet de veure el fenomen des de Barcelona ajuda precisament a aquesta reivindicació. En fi, només cal anar a veure l'exposició per copsar la feinada d'intentar explicar aquest primer gran canvi que explica el món occidental actual.