El maig del 2011 vaig començar a redactar i publicar els articles que, quasi setmanalment, heu pogut anar llegint durant aquests 6 anys, i que he intentat que fossin variats, amb elements de pensament, respecte del món de l’art i de la vida artística; i amb elements d’informació i de divulgació sobre el món de l’art en general, i sobre el gravat i els gravadors en particular.

Només els lectors que m’heu seguit fidelment podeu jutjar si l’objectiu ha estat assolit. Per part meva n’estic content i satisfet, en línies generals. M’ho he passat bé documentant-me i escrivint-los i, sobre tot, amb els suggeriments i comentaris que m’heu fet anar arribant.

Estic enormement agraït als subscriptors i altres lectors dels articles d’aquest Blog. He après molt de vosaltres i m’heu ajudat molt a créixer.

La collita ha estat extensa. En aquests sis anys he publicat un total de 1.083 articles (en les diferents versions lingüístiques: català, castellà, francès i anglès). En llengua catalana, concretament, n’he publicat 291. Qui m’ho havia de dir!

No cal que us digui que redactar quatre articles cada setmana en quatre llengües diferents (a vegades comuns, però normalment sobre temes diferents) requereix una disciplina i un esforç que són difícils, normalment, de mantenir en el temps. Atès que no sóc, ni de lluny, un súper-home i que tinc diversos centres d’interès, la tasca ha estat una prova de resistència continuada, que només la meva tenacitat (o tossuderia) m’han permès de fer.

Ara, crec que ha arribat el moment que respiri una mica.

A la Col·lecció se li obren noves i agradoses perspectives: diverses exposicions en marxa o en preparatius avançats (inclosa alguna gran exposició), projectes editorials que m’il·lusionen i la posta en marxa d’una casa editorial d’obra gràfica, entre altres iniciatives, configuraran i ompliran el meu futur en aquesta àrea de l’art i del col·leccionisme, que només és -i convé que m’ho recordi- un dels vectors de la meva vida.

Atès que sóc limitat, que només puc fer bé allò que m’agrada si li dedico el temps suficient i que posar-se obligacions espartaquistes no te sentit, em sembla que cal moderar el ritme dels articles, de manera que passaran a tenir una periodicitat quinzenal.

Espero que continuïn captant el vostre interès i que continuem la nostra relació d’escriptor/lector durant molt temps.

Com agraïment i com a preludi de noves singladures, us adjunto l’ex-libris que l’artista Joanpere Massana ha realitzat a la meva demanda. Arrelats a la terra creixem amunt. Junts i respirant.