Eines i productes utilitzats en les tècniques del gravat

Eines i productes utilitzats en les tècniques del gravat per Antoni Gelonch-Viladegut, per a la COL·LECCIÓ GELONCH VILADEGUT.

INDEX
A B C D E F G H I J L M N O P R S T V X Z

.

[A]

ASFALT
També denominat betum de Judea, serveix com a component de vernissos per gravar i com a base per fer aiguatintes

ASSECANT
Es denomina com a tal el paper gruixut elaborat amb poca cola i que serveix a l’hora per a premsar i per assecar les estampes.

 

.
[B]

BAREM
Es un instrument japonès circular amb una nansa i fabricat de escorça de bambú usat per a l’estampació manual de les xilografies.

BERCEAU
Es un instrument dentat usat per a granejar a mà les planxes, utilitzat en la tècnica del mezzotinto.

BETUM DE JUDEA
Veure ASFALT.

BISTRE
Es tracta d’una tinta de color terròs molt usada en gravat calcogràfic.

BRILLANTINA
Es un paper semitransparent, brillant de poc gramatge que es posa sobre l’estampa per a protegir-la i evitar el repintat.

BRUNYIDOR
Es una petita eina manual formada per una vareta d’acer de secció ovalada que serveix per a allisar les superfícies rugoses de les planxes

BURI
Un burí és tant l’instrument per a gravar com la tècnica de gravat.
En el cas de l’instrument parlem d’un mànec amb un cisell d’acer trempat de secció romboïdal, quadrada o circular.

 

.
[C]

CISELL
Un cisell és una eina manual que permet tallar, ranurar o desbastar materials diversos (pedra, metall, aliatges,…). Normalment presenta una forma allargada i és de secció rectangular o circular. En un dels extrems presenta un tall adequat a les funcions desitjades. L’operari subjecta el cisell amb una mà, presenta el tall sobre la zona en la que vol actuar i colpeja amb un martell o una maça l’extrem lliure del cisell (cabota). En èpoques antigues els cisells eren de bronze.

CISELL DE TALL CORBAT
Es una eina que s’utilitza per a treballar la pedra en superfícies còncaves o per fer-hi perforacions o concavitats.

Es caracteritza pel seu tall de doble bisell però corbat, sense arribar a fer un semicercle, amb una amplada de tall compresa entre els 4 i els 10 mm. La cabota pot ser plana o adaptable a un martell pneumàtic.

COLOFONIA
Es tracta d’una resina de coníferes utilitzada en la tècnica de l’aiguatinta.

COMPTAFILS
Es una lupa petita de molts augments que el gravador utilitza per a comprovar l’estat de les planxes (la profunditat o la densitat del gra ).

CORRO ANILOX
Es un corró regulador de tinta utilitzat en impressió flexogràfica. Es fabrica en acer cromat, gravat mecànicament o bé ceràmic, mitjançant làser per tal de disposar d’una superfície amb microcel·les amb les quals es pot controlar el nivell de tinta que es transmet en el procés d’impressió. Aquesta tinta es recull d’una cubeta i es transmet al suport que imprimeix la imatge en el suport receptor.

Un corró anilox s’escull definint:

• la seva linealitat,
• l’angle que formen les cel·les, normalment 30º, 45º o 60º,
• la geometria i profunditat de les cel·les, i/o
• el volum de tinta que aporta per unitat de superfície impresa.

 

.
[D]

 

.
[E]

ECHOPPE
Paraula francesa. Es una eina de gravat de secció el·líptica que al ratllar la planxa produeix una sèrie de línies continues les quals poden variar el seu gruix; és a dir, que poden ser gruixudes o fines.

EMULSIÓ
Una emulsió és una mescla estable i homogènia de dos líquids que tendeixen a separar-se i que sovint no poden mesclar-se, o sigui són immiscibles entre ells, com l’oli d’oliva i l’aigua. Una substància, la fase dispersa, és dispersada en l’altra, la fase contínua.

Quan aquests dos líquids estan en un mateix recipient, s’anomenen fases. Exemples d’emulsions són la llet, la maionesa i el fluid de tall que s’empra en metal·lúrgia. Les emulsions poden ser col·loïdals o mescles menys estables, com algunes salses per a amanir.

La major part de les emulsions consten d’un líquid polar, como l’aigua; i altre apolar, com l’oli i la majoria de dissolvents orgànics. Quan l’emulsió és estable, un dels líquids es troba formant petites gotes a l’interior de l’altre.

Una emulsió pot desfer-se (separar-se els dos líquids) per factors com ara la manipulació mecànica o per efectes químics, com quan la llet és tallada per vinagre o suc de llimona.

EMULSIONANT
Un emulsionant és una substància que ajuda en la formació d’una emulsió. Un tipus d’emulsionant és el detergent, que s’uneix tant als greixos com a l’aigua, mantenint gotes microscòpiques de greix en suspensió.

ESCALFA PLANXES
Es tracta d’una caixa metàl·lica que té unes resistències elèctriques en el seu interior i que serveix per a escalfar la planxa mentre es procedeix a entintar-la.

.
[F]

FELTRE
El feltre és un drap gruixut que té com a característica principal el fet que, per fabricar-lo, no es teixeix, és a dir, no està fet a base d’encreuar fils d’ordit i de trama, dels quals sorgeixen les teles.

Per fabricar feltre cal conglomerar, per mitjà de vapor i pressió, un nombre indeterminat de capes de fibres de llana o de pèl de diversos animals, gràcies a la propietat que tenen d’adherir-se entre elles, per tant també es considera una mena d’aglomerat. Es pot acolorir mitjançant colorants.

També s’anomena feltre, impròpiament, el teixit de llana o de cotó, gruixut i de superfície peluda, que té una textura semblant a la del feltre autèntic, no teixit.

FLEXOGRAFIA
Veure CORRO ANILOX.

FOTOPOLIMERS
Al principi els fotopolímers van ser adaptats per a gravar en la fabricació de circuits impresos, i posteriorment en la impressió flexogràfica o gravat en relleu per imprimir envasos i llaunes, caixes de cartró, etc. Als anys vuitanta, degut a la importància del sector i a l’elevat consum d’envasos s’establí la norma d’ utilitzar en flexografia materials que usessin baixes quantitats de dissolvents i materials tòxics ( planxes, reveladors, etc.).La idea innovadora de tota aquesta recerca és la d’ obtenir productes cada vegada menys tòxics per a les persones i el medi ambient.

A partir dels anys vuitanta també, comencen a sorgir arreu del món experiments portats per educadors i artistes interessats en aquests tipus de tècniques menys ofensives: primerament substituïnt tècniques de gravat tradicional per altres no tòxiques, però de llenguatge divers (tècniques additives); desprès intentant trobar productes per a l’elaboració de les planxes que donessin un resultat similar a les tècniques del gravat tradicional. Es el cas de l’utilització de les planxes de fotopolímers per a crear fotogravats, primer en relleu i posteriorment en gravat calcogràfic.

FOTOPLANTILLES
Són unes plantilles sensibles a la llum, que a l’exposar-se a una llum U.V., s’endureixen, fent-se impermeables a l’aigua. La llum que arriba a la plantilla passa a través d’un positiu fotogràfic (fotolit), amb l’imatge opaca i la resta transparent, endurint les zones transparents del fotolit i deixant toves les zones opaques. Al rentar la plantilla, les zones toves es desprenen, deixant l’imatge clarament definida.

 

.
[G]

GANIVETA
Nom genèric de diverses eines i instruments de tall semblants als d’unaa ganiveta, que formen part d’algunes màquines.

GRANEJADOR
Utilitzat en la tècnica de la manera negra, és un estri pesat, amb una vora semicircular dentada, que s’aplica amb un moviment de balanceig sobre la planxa de coure deixant les marques de les dents a la superfície. El moviment del granejador deixa la superfície coberta de solcs vorejats de barbes.

GUBIA
Enformador amb el tall en forma de mitja canya, més o menys oberta o tancada.

 

.
[H]

 

.
[I]

IMPREMTA
La impremta (o premsa d’impremta) és un dispositiu mecànic que permet fer moltes còpies d’un text en fulls de paper. Es coneix com a tal també el conjunt de procediments gràfics i de tècniques que concorren en l’elaboració d’una obra impresa.

IMPREMTA DE TIPUS MÒBILS
Els tipus mòbils són un sistema d’impressió i tipografia que utilitza peces mòbils amb que són els diferents caràcters. Aquesta tècnica va permetre que la reproducció d’un text o una imatge fos més senzilla i flexible que la còpia manual o la impressió amb blocs.

Vers el 1040, Bi Sheng va crear a la Xina el primer sistema conegut que utilitzava tipus mòbils fets d’argila que eren molt fràgils. Vers el 1298 Wang Zhen va utilitzar uns tipus més duradors fets de fusta. Però en aquella època el mètode més utilitzat continuava essent el dels blocs de fusta.

Cap el 1450 Johannes Gutenberg va presentar el seu sistema d’impressió amb tipus mòbils, que és considerat una invenció independent a Europa. Gutenberg va ser el primer a crear les peces dels tipus amb un aliatge de plom, estany i antimoni, que són els mateixos components que encara s’utilitzen avui dia.

Johannes Gutenberg va començar a treballar en la impremta aproximadament cap a l’any 1436 quan es va associar amb Andreas Dritzehen, un home que prèviament havia estat instruït en el poliment de brillants, i Andreas Heilmann, propietari d’una fàbrica de paper. No va ser fins el 1439 que existeix un registre oficial a partir d’una demanda legal contra Gutenberg; en el document apareixen dades sobre la impremta amb un un inventari de metalls (inclòs el plom) i els tipus de motlle.

En comparació amb la impressió en fusta, el sistema mòbil d’impremta permet que la pàgina s’ajusti més ràpidament i durava més temps. Les peces de metall de la impremta duren més temps i les lletres eren més uniformes, el que conduirà a la tipografia i als tipus de fonts tipogràfiques. L’alta qualitat i preu relativament baix de la Bíblia de Gutenberg (1455) va demostrar la superioritat de les impremtes mòbils, aparells que es van estendre ràpidament per tot Europa i més tard a tot el món, i van contribuir al desenvolupament del Renaixement. Avui en dia, pràcticament tots els tipus d’impremtes mòbils existents, en última instància, deriven de les impremtes mòbils de Gutenberg, que és sovint s’ha considerat com l’invent més important del segon mil·lenni.

 

.
[J]

 

.
[L]

LINOLI
És un material compost per una barreja de suro molturat, oli de llinasa oxidat, goma kauri, resina i matèries colorants, que es sustenten en una base de tela de iute. Es un material tou i de densitat molt uniforme, que permet ser tallat en totes direccions per la qual cosa es poden aconseguir detalls molt fins. Per tal que no es doblegui es recomana d’empegar-lo a un tauler. En el cas què estigui molt endurit, es pot escalfar fins a aconseguir la maleabilitat necessària per a tallar-lo.

 

.
[M]

METODE TUSCHE
Es una tinta litogràfica negra, de qualitat semblant a la cera, amb la què es pinta sobre la tela, quan el tuché s’endureix, es passa un objecte de base aquosa sobre la trama, tot utilitzant una rasqueta o un cartró rígid per arrastrar-lo. Es deixa assecar i després es frega la trama per ambdues cares amb un drap empapat en trementina. El tuché es disol i desapareix de la trama deixant-la al descovert; abans d’imprimir la superficie ha d’estar completament seca.

MORDENT
Es coneix com a tal les solucions àcides que s’utilitzen per menjar el metall de les planxes. Els mes utilitzats són l’àcid nítric, el clorur fèrric i l’àcid clorhídric.

 

.
[N]

 

.
[O]

.

 

[P]

PAPER
El paper és una làmina constituïda per un entramat tridimensional de fibres de cel·lulosa i altres substàncies (minerals, coles, colorants, etc.) que permeten millorar les seves propietats i fer-lo apte per l’ús al què està destinat.

La cel·lulosa per a la fabricació de paper s’obté principalment de la fusta (55%), d’altres fibres vegetals (9%) i del paper recuperat (16%).

PAPER ASSECANT
És un paper fet de cotó sense cola, que s’utilitza o bé per treure la humitat sobrant del paper abans d’estampar o bé per tal d’assecar les estampes desprès de passar-les pel tòrcul. Normalment són d’un gramatge elevat (d’uns 400 gr/m² o superior) i de mesures superiors a la del paper que s’hagi de premsar.

PAPER DE SEDA
És un paper semitransparent de poc gramatge que s’utilitza un cop treta l’estampa del tòrcul per tal de protegir els papers secants del repintat.

PAPER GAMPI
És un paper fet a base de fibres llargues, que presenta un acabat brillant i suau, una mica translúcid i molt resistent i dens, i que té entre 20 i 30 grs/m² de gramatge. Gampi es un arbust de la família de Daphne i Thymelaeaceae que es troba a les zones muntanyoses i càlides del Japó; arriba a 1 – 1,5 m d’alçada. 

PAPER KOZO
És un paper a base de fibres llargues i estables, de tacte fi i transparent, de 23 grs/m² de gramatge, elaborat a base de l’escorça d’un arbust (Broussonetia papyrifera) caducifoli que creix fins a una alçada de 3 – 5 m amb la tija de fins a 10cm d’ample.

PAPER HAHNEMÜHLE
És un paper constituït per un 50% de cotó, ph neutre, i barbes als dos costats amb filigrana. Presenta una textura suau i les seves mides oscil.len entre 50×65, 53×65, 56×78, 78×106 i 124×5000 cm. Els gramatges els podem trobar entre 150 i 350 gr/m². Els colors disponibles són blanc cru, blanc òptic, blanc marfil i crema. El temps de remull varia entre 20 i 30 minuts. A observar que creix una mica després d’humitejar.

Es ideal per a punta seca i treballs que requereixin gran precisió de registre, aguanta les talles profundes, és molt flexible i versàtil i té un extraordinari registre.

Per contra, no és gaire recomanable per a l’estampació a base de moltes planxes a color, doncs suporta malament les tintes o les planxes amb molta estirada, i a més no permet correccions posteriors.

PAPER MANILA
És un paper de poc gramatge amb una cara setinada. S’empra per a netejar les planxes i també per a protegir els feltres quan s’estampa a sang utilitzant-lo com a màcula.

PAPER MICHEL
És un tipus de paper que presenta com a característica més important el què en la seva composició hi ha un 100% de drap de cotó, que té un ph neutre i que té barbes als dos costats amb filigrana. Es de textura rugosa. Les mides standards són: 76×112 i 112×1000 , el gramatge és de 240gr/m² i el color preponderant és el blanc cru.

PAPER MITSUMATA
És un paper fabricat a base de fibres mes curtes que el kozo, de gran durabilitat i bellesa. Una de les seves qualitats més importants és que les seves fibres repel.len els insectes. El gramatge és de 40 grs/m². Procedeix d’un arbust originari de la Xina, que creix a 1- 1,5 m d’alçada i que és de la família dels Daphne com el Gampi.

PAPER PER GRAVAT
Es tracta d’un paper de bona qualitat normalment elaborat a base de draps de cotó amb un gramatge alt, usualment a partir de 250 g/m². Pot ser industrial o fet a mà.

PAPER VELIN D’ARCHES
Les seves característiques més importants són: 100% de drap de cotó, ph neutre i barbes als quatre costats amb filigrana. La seva textura és rugosa pero no en excès. Podem trobar en el mercat diverses mides: 50×65, 56×76, 76×112, 63×90, 75×105, 80×120, 120×160, i 120×1000. El gramatge pot oscil.lar entre 160 i 400 gr/m². Els colors a disposició són: blanc cru, crema i negre.

El temps de remull és de 30 minuts i desprès s’ha de deixar 1 hora en repòs. Creix una mica després d’humitejar.

Es un paper ideal per a estampació a varies planxes (més de tres), permet la manipulació i les posibles correcions a posteriori. Es el recomanat per a estampar en tinta negra.

No és gaire recomanable per a talles profundes, no té un gran registre i no és molt apropiat per a treballs a la punta seca.

PAPER VELIN CUVE
Les principals característiques són: 100% de drap de cotó, ph neutre i barbes els quatre costats amb filigrana. La seva textura es llisa. Les mides que es poden trobar són : 50×65, 56×76, 63×90, 75×105, i 80×120. Els gramatges oscil.len entre 180 i 300 gr/m², i els colors a disposició són: blanc, crema, gris i alzina.

El temps de remull es de 30 minuts i desprès s’ha de deixar 1 hora en repòs Creix una mica després d’humitejar.

És ideal per a estampació a varies planxes (més de tres) i per a treballs delicats. Es apropiat per aiguatinta, permet també manipulació posterior i correccions. Es recomanat per estampar a colors

No és gaire recomanable per a talles profundes i no té un gran registre.

PAPER VELIN JOHANNOT
Les principals característiques són: 75% de drap de cotó i 25% d’espart, ph neutre i barbes els quatre costats, amb filigrana. Té una textura de gra suau. Les mides standard són: 50×65 i 56×76 ; el gramatge oscil.la entre els 165 i els 250 gr/m², i el color és blanc.

PAPER VERJURAT
Paper de fil que té una filigrana de ratlles molt primes i acostades tallades perpendicularment per d’altres molt més separades.

PAPER VITEL·LA
Paper llis i sense gra, de primera qualitat, fet gairebé exclusivament amb pasta de drap, d’aspecte semblant a la vitel·la i que serveix per als mateixos usos.

També, paper fet a mà, amb una forma proveïda d’una tela metàl·lica d’obertura molt petita, que hom empra per a gravats i edicions de luxe.

PAPERS JAPONESOS
Les qualitats diferenciadores dels papers japonesos són: la matèria primera que s’utilitza, principalment arbustos; el poc gramatge; la gran resistència d’aquests papers degut a que es preparen amb fibres molt llargues; el caràcter artesanal de la seva elaboració; la forma o motllo que s’utilitza i que és fet de petites branques de bambú que s’enrotllen com una persiana.

PEDRA D’ARKANSAS
Es tracta d’una pedra d’esmolar, molt apreciada pels burilistes.

PLANTILLA
En la tècnica de la serigrafia, les plantilles serveixen per a impedir que la tinta travesi la trama, deixant zones obertes per on el color passi a travès del tamis. Existeixen dos tipus de plantilles: les directes i les indirectes. Les directes es fan sobre la trama, en tant que les indirectes es preparen per separat i després s’adhereixen a la trama.

PLANXA
Es una làmina prima, normalment metàl·lica, plana i regular, que s’utilitza per a dibuixar mitjançant les tècniques del gravat per tal d’ aconseguir una matriu base per la reproducció. Les planxes metàl·liques són les que més es fan servir, principalment donades les seves qualitats, de tenir la duresa suficient per aguantar el tiratge i ser suficientment toves per poder-hi treballar; els metalls mes utilitzats són el coure i el zinc, encara que també es fan servir el llautó, el ferro i l’acer.

PREMSA D’IMPREMTA
Veure IMPREMTA.

PUNTA SECA
Es tracta d’un instrument que sembla un llapis, amb una punta d’un acer dur o d’una pedra com el diamant.

.
[R]

RASCADOR
Eina de resquill de vora recta o incursada al bisell, obtinguda mitjançant un retocament unifacial. El bisell pot estendre’s per tot el perímetre de l’estri, o limitar-se a una sola vora.

RODET
En estampació es tracta d’una eina que s’utilitza de cara a aplicar la tinta o el vernís sobre la planxa, podent ser de cautxú, cuiro o gelatina.

ROLLEU
Veure RODET.

RULETA
Eina de gravat que consisteix en un cilindre dentat muntat sobre un mànec, usat per a fer punts d’amunt la planxa, directament o sobre el vernís.

RULINA
Veure RULETA.

 

.
[S]

 

.
[T]

TARLATANA
La tarlatana és un teixit de cotó, disposa d’un lligament del tipus tafetà (lligat de plana) i es comercialitza amb molt aprest que li dona un aspecte brillant. La tarlatana s’importa de les Índies.

La tarlatana és utilitzada per a la confecció de vestits de nit, de còfies, mosquiteres i accessoris de llenceria. És igualment utilitzada en costura, per als models o els patrons, en mobiliari per a les cortines, en medicina per a les cures, embenats i guixos. La tarlatana es considerat un teixit femení, estèticament és similar al tul, més sòlida i menys cara. Després de la Segona Guerra Mundial, els tutús de les faldilles són fabricats amb tarlatana. És un teixit rígid que forma la base volant. Difícil de mantenir, les faldilles no són rentades i són utilitzats fins a la seva última bufada.

Avui, la tarlatana és utilitzada per a la confecció de les bases dels barrets, en calcografia per assecar la planxa de metall després de l’entintatge, i en enquadernació per a les frontisses dels llibres en coberta dura.

TINTA
Es una mescla líquida, de vegades viscosa, de pigments i aglutinant per tenyir una superfície de color per tal de crear un text o un dibuix, amb alguna figura de traç fi (a diferència de la pintura, encarregada d’omplir àrees i colors i no pas amb línies i traços). Si bé hi ha alguns animals que generen tinta, alguns cefalòpodes com el polp o la sèpia, aquesta no sòl ser la utilitzada en l’escriptura o el dibuix. Aquesta altra usualment està feta de pigments obtinguts de metalls i closques. La tinta xinesa és la més antiga en ús des de fa de més de 5.000 anys.

Per a aplicar la tinta es poden usar diferents estris. El càlam, la ploma o el pinzell, no duen la càrrega de tinta al seu interior i que requereixen d’un tinter per guardar i preparar la tinta. D’altra banda, i més recents, hi ha la ploma estilogràfica, el bolígraf i també en alguns aparells d’impressora o el fax que duen incorporat un dipòsit propi que conté la tinta i que, per capil·laritat, és “succionada” cap a la punta aplicadora.

L’anomenada tinta invisible, feta amb suc de llimona, serveis per amagar missatges secrets perquè només es visible el traç quan s’acosta a una flama o a una altra font de calor.

TINTES CALCOGRAFIQUES
Les tintes de gravat estan fabricades a base d’oli de llinosa espesseït i pigments; són unes tintes de fabricació especial molt més espesses que les tintes d’ús industrial.

Han de complir tota una sèrie de requisits: tenir una consistència tipus mantega, ésser riques en pigments finament mòlts, ser sòlides a la llum, han de ser fàcils de retirar quan les apliquem a la planxa, no han de portar un excés d’oli (perquè taquen el paper) i els pigments que les componen han de ser insolubles en l’aigua.

TORCUL
Un tòrcul és una premsa utilitzada per a l’estampació de gravats. L’ús més freqüent, és el gravat calcogràfic encara que es pot utilitzar en el linogravat o la xilografia. El procés és manual i és emprat per artistes i filantrops. Funciona amb dos corrons de metall, cilindres, un superior i l’atre inferior. Accionant un volant, que té aspecte de timó, els corrons giren sobre el seu propi eix i desplacen una platina. En la platina se situa la matriu, el paper de gravat damunt i cobrint el conjunt un parell de feltres. Quan aquest conjunt passa a través dels dos corrons, l’alta pressió, comporta que la tinta traspassi de la matriu al paper. Realitzant-se una impressió en el paper anomenada estampa.

TREPA
Es la làmina d’acetat, coure o cartró, tallada d’una forma determinada que a l’hora d’estampar es col·loca sobre la planxa creant una reserva per tal que aquesta zona quedi sense imprimir. També es pot utilitzar a l’inrevés.

 

.
[V]

VELADURA
Capa subtil de color que l’artista estén sobre una pintura ja seca, per a fer-ne ressaltar el to, per a endolcir-ne el modelatge o per a modificar-ne la força de coloració.

En tècniques de gravat, és la làmina d’acetat, coure o cartró, tallada amb una forma determinada que a l’hora d’estampar es col·loca sobre la planxa de manera que crea una reserva deixant aquesta zona sense imprimir.

VERJURA
Cadascuna de les ratlles que formen la filigrana d’un paper verjurat.

VERNIS
Un vernís és una dissolució d’una o més substàncies resinoses en un dissolvent que es volatilitza o es desseca, a l’aire amb facilitat, donant com resultat una capa protectora sobre la superfície on s’ha aplicat.

Existeixen vernissos d’origen natural, en general derivats de les resines i olis essencials de plantes, i sintètics de formulació moderna.

VISCOSITAT
En la tècnica del gravat, representa el grau de fluidesa d’una tinta.

VITEL·LA
Pell de vedell nonat adobada com el pergamí, però més fina i llisa, que serveix per a escriure-hi o pintar-hi.

La dificultat de l’obtenció en limità l’ús als còdexs més luxosos.

 

.
[X]

 

.
[Z]