Abraham i Isaac

L’autor d’aquest gravat, Rembrandt van Rijn, és considerat per la història de l’art un dels mestres més importants del Barroc. Va ser un pintor i gravador holandés, i segons els historiadors, la seva aportació a l’art coincideix amb l’edat d’or holandesa.

Pel que fa a la tècnica del gravat, dominava l’ús del burí, i el valor fonamental de la seva obra gràfica va ser la llibertat tècnica amb la que la va dur a terme. Rembrandt s’impicava personalment en tot el procés d’estampació. L’inici de la seva obra va destacar per un estil basat en el dibuix però raidament va començar a desenvolupar una estètica mes pròxima a la de la seva pintura, combinant masses de línies i mossegades d’àcid successives, per arribar a obtenir diferents nivells de profunditat.

A nivell estilístic, aquesta obra es situa en l’època de la seva maduresa, que s’inicia aproximadament en la dècada de 1640. Veiem com treballa amb una gran llibertat. Aquesta obra n’és un clar exemple. Veiem com combina sovint parts de la superfície buides que poden estar suggerint un espai, mentres que altres parts estan constituïdes per una trama complexa de línies que articulen un volum de les formes en la penombra.

A nivell temàtic, els seus gravats representen temes similars als de les seves pintures, encara que mostrava certa predilecció pels autoretrats,en total se’n conserven 27. Una tercera part dels seus gravats tracten temes religioses, que van des d’allò més simple a allò més monumental.

Aquest gravat en concret Abraham acariciant a Isaac, és un clar exemple d’aquests gravats on es representa un tema religiós des de la senzillesa, ja que, a primer cop d’ull no sembla altra cosa que la representació d’un pare acaronant el seu fill. Veiem en aquesta producció un element molt característic de l’obra de Rembrandt, sobretot en el tractament dels temes religiosos, i és la manera que té d’interpretar els passatges bíblics, amb una gran profunditat emocional i la cura dels detalls.
Veiem doncs aquests dos personatges bíblics del Gènesi. Abraham pare d’Isaac, a qui Déu li va demanar que li oferís al seu fill en sacrifici i qui, per obeir la paraua de Déu, va estar a punt de matar al seu propi fill.

Abraham acariciant Isaac és una obra que transmet dolor, a l’hora que tendresa, ja que en els ulls d’Abraham, que miren directament a l’espectador, es preveu la prova de fe que li demana Déu. La seva mirada és una curiosa barreja de tendresa i tristesa paradoxal. Veiem l’increïble treball de Rembrandt, que, a través d’unes línies delicades representa la tensió del vell patriarca mentre acarissia els cabells arrissats del seu fill Isaac.
Tot d’una sabem per què ens mira més que al seu estimat fill. Sabem com Déu el posarà a prova en els propers anys. Déu ja havia posat a prova a Abraham amb la promesa d’un fill que heretaria el pacte sagrat amb Déu. Abraham havia estat pacient i finalment va ser recompensat amb el seu fill a les seves velleses. I no obstant això, Abraham sabia que la prova no havia acabat.

Rembrandt representa a pare i fill asseguts al costat d’un ram de flors, algunes de les quals semblen ser lliris. En combinació amb una poma que porta a la mà Isaac. És evident que l’artista treu partit dels símbols pròpiament cristians. La poma representa la Caiguda d’Adam i la salvació de Jesús, mentre que el lliri és símbol de resurrecció, i d’aquesta manera vincula Isaac amb Jesús. Aquesta forma de tipologia no és infreqüent en l’art barroc que uneix l’Anyell de Déu amb el sacrifici d’Isaac. Tanmateix, la visió narrativa de Rembrandt és molt forta i rellevant, més enllà d’aquest context teològic.

Harmenszoon Van Rijn Rembrandt

Leiden, 1606-1669

Rembrandt Harmenszoon Van Rijn va néixer a Leiden, el 15 juliol 1606 i va morir a Amsterdam, el 4 octubre 1669. Va ser un pintor i gravador holandès. La història de l’art el considera un dels majors mestres barrocs de la pintura i el gravat, sent amb seguretat l’artista més important de la història d’Holanda. La seva aportació a la pintura coincideix amb el que els historiadors han anomenat l’edat d’or holandesa, el considerat moment àlgid de la seva cultura, ciència, comerç, poder i influència política.

Havent aconseguit l’èxit en la joventut, els seus últims anys van estar marcats per la tragèdia personal i la ruïna econòmica. Els seus dibuixos i pintures van ser sempre molt populars, gaudint també de gran predicament entre els artistes, i durant vint anys es va convertir en el mestre de pràcticament tots els pintors holandesos. Entre els majors èxits creatius de Rembrandt estan els magistrals retrats que va realitzar per als seus contemporanis, els seus autoretrats i les seves il·lustracions d’escenes bíbliques. En els seus autoretrats, especialment, trobem sempre la mirada humil i sincera...

Veure fitxa de l'autor: Harmenszoon Van Rijn Rembrandt