Setge de Barcelona de 1714 (Comment l’on soutient et repousse les sorties)
Comment l’on soutientet repousse les sorties
Amb la signatura del tractat d’Utrecht, el 1713, Anglaterra i Holanda van segellar la pau amb França i Espanya, i van posar fi, d’aquesta manera, a la guerra de Successió. Amb tot, els catalans, en una resolució presa el juliol d’aquell any per la Junta General de Braços, un organisme representatiu del Parlament, no van acceptar el tractat –ja que no reconeixia les lleis, drets i privilegis del Principat– i van optar per continuar la guerra. Per posar fi a la insubmissió dels catalans, a finals de juliol de 1713 l’exèrcit de Felip V va iniciar el setge de Barcelona, una situació que es va allargar fins a l’11 de setembre de l’any següent.
El gravat representa, en un primer terme, les trinxeres construïdes per permetre als sapadors apropar-se a les muralles i col·locar-hi explosius, i al fons, Barcelona per la banda de llevant, amb els baluards de Santa Clara i del Portal Nou. L’escena mostra com l’exèrcit borbònic impedeix que els defensors de Barcelona ataquin els sapadors. Es tracta, de fet, de la segona de les sis làmines creades pel gravador francès Jacques Rigaud (1680-1754), un dels millors especialistes en el dibuix de palaus reials. Aquesta sèrie, feta a la dècada de 1730, va aparèixer en un llibre titulat Recueil choisi des plus belles vues des palais, chateaux et maisons royales de Paris et des environs. L’obra, de fet, no pretenia mostrar Barcelona en concret, sinó utilitzar-la com a model per il·lustrar la manera com es portava a terme un setge en aquella època. El gravat de l’exposició, això no obstant, és una versió feta posteriorment pel gravador alemany Martin Engelbrecht (1684-1756), que conté un text explicatiu en francès i en alemany.
Paral·lelament, en l’exposició es mostren també quatre gravats més d’una altra versió, en una mida més reduïda, de la sèrie creada per Jacques Rigaud, en aquest cas amb el text en anglès, publicats a Londres a la dècada de 1750 per l’editor Carington Bowles (1724-1793).
Autors: Jacques Rigaud | Martin Engelbrecht
Títol: Setge de Barcelona de 1714 (Comment l’on soutient et repousse les sorties)
Època: Segle XVIII
Datació: Augsurg, c.1750
Estil: Neoclassicisme
Tècnica: Aiguafort
Tema: Una mirada al 1700
Dimensions: 26 x 43,3 cm
Número de registre: GE-543
Jacques Rigaud
Puyloubier (Francia), 1680
Jacques Rigau va néixer a Puyloubier (França) el 1r de maig del 1680 i va morir a París el 10 d’agost del 1754. Fou un dibuixant i gravador francès.
Probablement es va formar amb els pintors que treballaven a l’Arsenal de galeres de Marsella, decorant vaixells, i que ensenyaven dibuix als seus alumnes i retrataven els oficials de les naus. A començaments del segle XVIII, aquest grup d’artistes era comandat pel pintor Michel Gospard Serra (Tarragona, 1658-Marsella, 1733), membre de la Reial Acadèmia de pintura i escultura, i un dels pintors més cèlebres del sud de França. És en aquest context, naval i meridional, que va veure la llum la primera obra coneguda de Rigaud, La vue de la place forte de Toulon, el 1707, una vista que reflecteix el dia després del setge i bombardeig de la ciutat pels exèrcits del príncep Eugeni de Savoia. Aquesta obra duia una dedicatòria a l’Intendent del Llenguadoc, Nicolas Lamoignon, marquès de Basville, en què Rigaud li mostrava la seva aspiració a ocupar el lloc de dibuixant al departament de Fortificacions i el...
Veure fitxa de l'autor: Jacques Rigaud
Martin Engelbrecht
Augsburgo, 1684
Martin Engelbrecht va néixer a Augsburg el 16 de setembre del 1684 i va morir en aquesta mateixa Ciutat el 18 de gener del 1576. Fou un gravador i editor alemany dels temps del Barroc.
Engelbrecht va treballar a Augsburg fent gravats d’ornamentació i gravats de ‘vedute’, junt amb el seu germà Christian (1672-1735). Friedrich Schott afirma que va fer més de 3.000 gravats, entre els quals van predominar els relacionats amb l’ornamentació, les vistes de ciutats, els esdeveniments militars i històrics i les al·legories.
El 1719 va obtenir un privilegi reial per a la protecció legal de les seves edicions i per a tallar els intents de plagi. Tenia una validesa de deu anys i fou renovat dues vegades.
Abans del 1730 va publicar un àlbum de gravats titulat: Assemblage nouveau des manouvries habilles: Neu-eröffnete Sammlung der mit ihren eigenen Arbeiten und Werckzeugen eingekleideten Künstlern, Handwerckern und Professionen.
És també molt coneguda la seva sèrie de gravats ‘exòtics’, publicada entre 1742 i 1745, sobre les guerres a Alemanya: Theatre de la milice etrangere; Schaubühne verschiedener in Teutschland bishero unbekannt gewester Soldaten von... Veure fitxa de l'autor: Martin Engelbrecht