Eduardo Arranz Bravo

Barcelona, 1941

Eduard Arranz Bravo (Barcelona, 9 d’octubre de 1941) és un pintor català.

Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi entre 1959 i 1962. El 1961 va realitzar la seva primera exposició individual “15 pintures d’Arranz”, al Club Universitari de Barcelona, però l’exposició que el va donar a conèixer a la crítica barcelonina va ser l’organitzada per l’Ateneu barcelonès el 1962.

Entre 1968 i 1970 va formar part del grup integrat pels pintors Gerard Sala, Robert Llimós i Rafael Lozano Bartolozzi, amb qui va seguir col•laborant fins a 1982, alternant les exposicions conjuntes amb les individuals. El contacte amb aquests artistes va influir en la seva obra, inicialment abstracta, que es va aproximar a la nova figuració i al pop art. Cadascú, però, continuava realitzant la seva obra pròpia.

Va intervenir juntament amb Bartolozzi en les decoracions murals de la fàbrica de curtits Tipel de Parets del Vallès (1971), d’un establiment hoteler de Magalluf (1973), de la façana de l’edifici del Centre Internacional de Fotografia de Barcelona (1978) i de la casa de Camilo José Cela a Mallorca (1979), així...