Felip V (Don Felip V, rei catòlic d’Espanya)

Don Felipe V, rey católico de España

Felip V de Borbó (1683-1746), duc d’Anjou, denominat “el Animoso”, va esdevenir rei d’Espanya el novembre de 1700, arran de la mort de Carles II, que el nomenà successor en el seu testament, cosa que va suposar l’entronització de la dinastia francesa dels Borbó als regnes hispànics. Felip V era el segon dels fills de Lluís de França, conegut amb el nom de “Gran Delfí”, el primogènit del rei Lluís XIV. D’aquesta manera, el seu dret successori a la monarquia hispànica es fonamentava en el fet que era nét de Maria Teresa d’Àustria, filla del rei Felip IV d’Espanya, primera esposa de Lluís XIV i mare del Gran Delfí. El difunt Carles II era, per tant, germà de l’àvia de Felip V, o sigui, el seu besoncle o tiet avi. El nou rei va fer l’entrada oficial a Madrid el febrer de 1701 i, posteriorment, a final d’aquell any, va viatjar a Barcelona, on va jurar les constitucions i va ser reconegut com a rei pels catalans. Felip V va regnar fins a la seva mort, el 1746, llevat d’un breu interval, l’any 1724, en què ho va fer el seu fill primogènit, Lluís I. El relleu en el tron va venir com a conseqüència de l’abdicació de Felip V, tot i que, uns mesos després, la mort del fill va propiciar el retorn del pare al poder.

El gravat mostra un jove Felip V, ja com a rei d’Espanya, amb la mà dreta sobre la corona reial i deixant entreveure per sobre de la capa l’espasa cerimonial i el Toisó d’Or, un símbol de poder que la branca hispànica dels Borbó es va fer també seu. Es tracta de l’únic gravat de l’exposició executat per un artista espanyol, en concret pel gravador valencià Joan Baptista Ravanals (1678-1746).

Autor: Joan Baptista Ravanals

Títol: Felip V (Don Felip V, rei catòlic d’Espanya)

Època: Segle XVIII

Datació: Valencia, 1701

Estil: Neoclassicisme

Tècnica: Aiguafort

Tema: Una mirada al 1700

Dimensions: 29,8 x 22 cm

Número de registre: GE-443

Joan Baptista Ravanals

Valencia, 1678

Joan Baptista, o Juan Bautista, Ravanals va néixer a València el 1678 i hi va morir el 1746. Fou un gravador calcogràfic valencià.

Deixeble d’Evarist Muñoz Estarlich, fou autor d’estampes i il·lustracions de llibres, segons Ceán Bermúdez, gravades amb “més igualtat de línies que correcció de dibuix”. Entre les estampes de Ravanals, Ceán va destacar un retrat eqüestre de Felip Ve i el seu arbre genealògic fins enllaçar amb els Reis Catòlics, que deia datat el 1703; el retrat del pare Gregori Ridaura, datat el 1705; una estampa de Sant Roderic per encàrrec de Rodrigo Caballero, corregidor de València; les il·lustracions de la primera edició del Compendio de Matemáticas del pare Tosca (1707); la portada del Centro de fe ortodoxa (1723), de fra Francisco de Arnaz, amb una representació de l’aparició de la Mare de Déu del Pilar a Santiago el Major i als seus deixebles, segons el dibuix de Francisco del Plano; la portada del primer volum del tractat de teologia de Vicente Calatayud, Div. Thomas cum patribus ex profetis locutus, sive dissertationes theologicae (1743), amb Sant Tomàs d’Aquino...

Veure fitxa de l'autor: Joan Baptista Ravanals