Hèrcules protegeix Hippodamia dels centaures

Obra del Renaixement nòrdic, l’autor de la qual, pertanyia al grup de “Petits Mestres” alemanys que succeïren a Albert Dürer. A Heinrich Aldegrever se’l coneix pels seus gravats diminuts, d’aquí l’apel·latiu de “petit mestre”, de la qual cosa, aquesta obra, n’és un clar exemple.

Veiem com, a part de les seves dimensions, en destacada la temàtica culta de la mitologia clàssica. En l’escena representada, si ens guiem pel títol, trobem a Hércules protegint a Hippodamia dels centaures. Però si anem a les fonts clàssiques trobarem que, aquesta escena, bé podria correspondre a un altre passatge.

Si ens centrem en els personatges, trobem que, Hippodamia és atacada pels centaures en el banquet de celebració de les seves noces amb Pirítous. Segons una tradició, aquesta Hippodamia era parenta dels centaures, i per aquesta raó Pirítous els havia convidat al seu casament. Una altra tradició emparenta a Pirítous amb els monstres, al ser fill d’Ixión els converteix en germanastres. Però, en qualsevol cas, els centaures, embriagats pel vi, van intentar violar Hippodamia i raptar les dones presents, de manera que es va entaular un violent combat entre centarues i làpides, compatriotes de Pirítous. Força sovint s’admet que Teseu,amic de Pirítous, va participar en aquesta batalla.

Podria semblar doncs que en realitat és aquesta l’escena que ens presenta el gravat, veiem altres personatges lluitan al fons de la composició i una taula i una arquitectura que bé podrien formar part del banquet de noces, tot i que resten alguns elements més per analitzar.

Si ens centrem en el personatge masculí veiem que porta la massa, arma atribuïda generalment a Hèrcules.

Si busquem en la història d’Hèrcules trobem un passatge en el qual ha de salvar a Deyanira del Centaure Neso, al intentar travessar el riu Eveno. El centaure Neso era qui ajudava als caminants a passar el riu, tot i això quan passava Deyanira, el centaure va intentar violar-la i Hèrcules el va acabar matant. Veiem però, com l’escena no es representa en un riu i, com ja hem dit, en segon pla trobem altres personatges barallant-se, de manera que aquesta no resulta una interpretació iconogràfica plausible.

D’altra banda, la massa no és atribut tant sols d’Hèrcules, sinó que veiem com Teseu també el porta i, com ja hem dit, Teseu seria un dels convidats al banquet de les noces entre Pirítous i Hippodamia.

Finalment, cal tenir en compte el tercer personatge que trobem en primer pla. Aquest lluny de semblar un centaure té les característiques d’un sàtir o faune, ja sigui pels corns al cap com per les potes de càprid.

Tot i això veiem com en la inscripció al peu del gravat apareix el nom de “Centauros” així com el nom de Pirithoi, o sigui Pirítous.

Heinrich Aldegrever

1502-1555/1561

Heinrich Aldegrever o Aldegraf va néixer a Paderborn l’any 1502 i va morir a Soest, regió de Westfalia, entre 1555 i 1561. Va ser pintor i gravador alemany, famós pels seus gravats de formats diminuts.

Aldegrever pertany al grup de “Petits Mestres” alemanys (Georg Pencz, Hans Sebald Beham…) que succeïren a Durer en la producció de gravats, generalment de petit format i temàtica culta. L’apel·latiu de “petits” donat a aquests artistes és degut més al format reduït de les seves obres que a la seva qualitat.

Els seus primers gravats daten del 1527; els quals els va firmar amb les inicials “A G” superposades en un monograma, imitant al de Durer. La seva producció gravada inclou unes 290 imatges, entre gravats sobre metall i xilografies, que en la seva major part son dissenys propis. Les seves obres generalment són diminutes i d’esmerada execució i encara que procura absorbir les influencies italianes resulten un tant dures en el dibuix, tret habitual als renaixentistes alemanys.

La temàtica més habitual en els gravats d’Aldegrever és profana i al·lusiva a la cultura mediterrània, majoritàriament es tracta...

Veure fitxa de l'autor: Heinrich Aldegrever