L’entrada d’Alexandre a Babilònia

Sébastien Le Clerc va ser un artista francès del ducat de Lorena . Va treballar sobretot a París , on va serel deixeble de Charles Le Brun. Es va unir, l’any 1672 a l’Académie Royale de Pintura i Escultura. Va treballar per a Louis XIV , sent “graveur du Roi”, i arribant a ser un dels artistes més representatius del Classicisme francès.

El gravat representa l’entrada d’Alexandre Magne a Babilònia, durant la guerra contra Pèrsia i es troba en el catàleg elaborat per Jombert i publicat en 1774.

El Rei Alexandre va fer una entrada triomfal a la seva nova capital, pels carrers coberts de flors, respirant l’intens aroma de l’encens procedent dels altars col·locats a ambdós costats de la desfilada, sense que es produís ni el mínim intent de resistència. Alexandre va prendre així, possessió immediatament del Palau i del Tresor, i va fer un sacrifici formal al déu de la ciutat, Bel-Marduk, seguint el protocol prescrit pel sacerdoci local.

Observem doncs, aquesta entrada triomfal d’Alexandre Magne a la manera dels Trionfi de Petrarca, és a dir, amb el protagonista, en aquest cas Alexandre Magne a dalt del carro , ricament ornamentat i força fantasiós, i al voltant un conjunt de persones que desfilen i acompanyen el carro, a la manera d’una processó.

Pel que fa al moment històric representat, ens situem en el transcurs de la guerra d’Alexandre Magne contra Pèrsia i, concretament, Dario III. En el moment en que Alexandre estava entrant a Persépolis, aquest va fer ocupar de manera gairebé simultània Susa i Babilònia, gràcies a la victòria en la batalla de Gaugamela, l’any 331 a.C., on Dario III va ser derrotat i així va ser com, Alexandre, va posar fi al seu imperi i va poder ocupar sense cap dificultat Babilónia.

Per altra banda a nivell estilístic, cal recordar que Le Clerc estava molt interessat en les tècniques de la geometria i la perspectiva que ell mateix va ensenyar a l’Acadèmia de Pintura. Paral·lelament va publicar un tractat de geometria (1699) i un tractat d’arquitectura (1714).

Cal destacar la influència del seu mestre, Charles le Brun, fundador de l’Académie royale de peinture et de sculpture i nomenat director, l’any 1663, per Colbert, és, així doncs, un dels màxims representants del Classicisme francès promogut per l’Acadèmia. Cal destacar un paral·lelisme entre les obres de Le Brun i Le Clerc. El primer havia realitzat, l’any 1660, unes pintures on es representava l’entrada triomfal de Lluís XIV a París. El monarca en veure-les en va quedar totalment admirat i li va encarregar que executés una sèrie sobre temes de la història d’Alexandre Magne. De la sèrie que Le Brun va fer sobre les Batalles d’Alexandre Magne cal destacar la intenció de l’artista de posar en connexió la magnificiència d’Alexandre amb el Rei Sol.

És doncs, aquest paral·lelisme entre el Rei macedoni i el Rei francès el que recupera Le Clerc en la seva representació, així com l’estil Classicista, recordant que en la jerarquia de gèneres establerta, la pintura d’història era considerada el més nobles dels gèneres.

Finalment trobem altres aspectes claus del classicisme francès com la composició tancada amb un esquema ben marcat, el predomini del dibuix i l’ús de la perspectiva a la italiana.

Sébastien Le Clerc

Metz, 1637

Sébastien Leclerc, o Le Clerc, fou batejat el 26 de setembre del 1637 a Metz i va morir a París el 25 d’octubre del 1714. Fou un dibuixant, pintor, gravador i enginyer militar de la Lorena.

Va rebre del seu pare l’orfebre Laurent Leclerc (1590-1695) les seves primeres lliçons en l’art del dibuix; però, des de petit, va mostrar interès per les matemàtiques i, en concret, per la geometria i la perspectiva. Les seves primeres proves van agradar molt a Metz, on va gravar una vista de la ciutat el 1650 i la Vida de Sant Benet, en 38 peces, el 1658.

Interessat, doncs, per les ciències, no va parar fins que fou nomenat ajudant en grau d’enginyer geògraf del mariscal de La Ferté. Durant aquest temps, va realitzar diversos plànols de les fortaleses de la zona de Metz. Però un dia va saber que havien presentat al Rei un dels seus dibuixos com si l’hagués fet un altre, i no podent suportar aquest afront va abandonar les seves funcions. Però, malgrat aquest fracàs, com que li agradava tant, va decidir...

Veure fitxa de l'autor: Sébastien Le Clerc