Miquel Villà

Barcelona, 1901

Miquel Villà i Bassols va néixer a Barcelona el 15 de febrer del 1901 i va morir al Masnou el 25 d’agost del 1988. Fou un pintor i gravador català, un dels principals representants del fauvisme a Espanya.

Als 13 anys el seu pare se’l va endur a Bogotà (Colòmbia), on va freqüentar l’Escola de Belles Arts fins el 1918.

El 1920 va descobrir París, que seria la seva residència principal fins el 1930. Allí va freqüentar l’Acadèmia Colarossi. Va fer amistat amb Jean Fautrier, Marcel Duchamp, Josep de Togores, Pancho Cossío i l’escultor Pablo Gargallo, que l’influenciaran molt en la seva trajectòria artística.

El 1927 va exposar a les Galeries Dalmau de Barcelona, animat pel seu director, qui va propiciar també les exposicions de Miró, Dalí i García Lorca.

A partir del 1930 va residir principalment a Catalunya (Barcelona, el Masnou, la Pobla de Segur) i va passar temporades a Eivissa.

Sempre va reconèixer que els seus grans mestres foren: Cézanne, per la seva tècnica constructiva; Gauguin, Van Gogh i Vlaminck, per la seva llibertat de color; i, molt especialment, Rembrandt en la...