Leopold I

Leopoldus I. Rom. Imp. Semp. Aug. Germ. Hung. Boh. Rex. A.A.D.B.

Leopold I d’Habsburg (1640-1705) va esdevenir emperador del Sacre Imperi Romà Germànic el 1658 després de la mort del seu pare, Ferran III. La seva mare era Marianna d’Àustria, filla del rei Felip III d’Espanya, que s’havia casat amb l’emperador Ferran III el 1631. Al llarg de la seva vida Leopold I va haver de fer front a alguns dels episodis bèl·lics més importants del segle XVII, com la Gran Guerra Turca (1683-1699) o bé els conflictes derivats de la política expansionista del rei Lluís XIV de França, com ara la guerra d’Holanda (1672-1678) o la guerra dels Nou Anys (1688-1697). De fet, l’emperador Leopold I fou el primer a oposar-se al testament de Carles II, que deixava fora de la successió a la monarquia hispànica un dels seus fills, l’arxiduc Carles d’Àustria. La invasió del Milanesat, ordenada per l’emperador el 1701, va donar lloc a la guerra d’Itàlia, el preludi de la guerra de Successió. Amb tot, Leopold I no va viure el desenllaç de la guerra, ja que morí el 1705 i fou succeït pel seu fill primogènit, Josep I.

El gravat és un retrat de l’emperador Leopold I en els anys de maduresa, representat davant l’esfera del món, sobre la qual hi ha una gran corona imperial i l’ull de Déu, símbol del poder diví. A més, la figura de l’emperador apareix envoltada de tota una sèrie de referències al poder imperial, com el ceptre, l’espasa i l’àliga. El gravat és obra de Philipp Kilian (1628-1693), membre d’una important família de gravadors de la ciutat alemanya d’Augsburg, autors d’un gran nombre de gravats de la família imperial.

Philipp Andreas Kilian

Augsburgo, 1714

Philipp Andreas Kilian va néixer a Augsburg el 20 d’octubre del 1714 i hi va morir el 18 de gener del 1759. Fou un gravador alemany, membre de la nissaga dels Kilian, establerta a Augsburg.

Era fill de Georg Kilian (1683-1745) i de Juliana Maria Göbel, filla del diaca d’Augsburg. El seu pare el va formar en l’art del gravat, i també van contribuir a la seva formació els gravadors Jacob Andreas Friedrich, també establert a Augsburg, i Georg Martin Preissler, llavors establert a Nuremberg.

Va fer retrats de la Cort Imperial de Viena i dels personatges cèlebres de la vida austríaca de l’època. El 1744 fou nomenat gravador de la Casa Imperial. També són molt apreciats i coneguts els seus gravats de temàtica bíblica, així com els d’altres escenes religioses.

Es va casar en segones núpcies amb Susanna Sybilla Engelbrecht, filla de l’editor i artista augsburgès Martin Engelbrecht. El seu fill, Georg Martin (1739-1760), també fou gravador a Augsburg.

Veure fitxa de l'autor: Philipp Andreas Kilian