Dones a la vora del foc

L’autor d’aquest gravat va ser un artista del Barroc francès, principalment il·lustrador, tant a través del gravat com de l’aquarel·la. Va ser membre de l’Académie Royale de peinture et de sculpture, i un dels millor gravadors del segle XVII.

A banda d’això, a través de la seva obra va contribuir a la difusió de les innovacions tècniques que havia aportar Jacques Callot, com ara l’ús del vernís dur. No obstant això, a diferència de Callot, Bosse busca el rigor auster del cisell.

Durant la primera part de la seva carrera, Bosse es centra en la representació de gènere o de temàtica religiosa. Fill d’un sastre, estava fascinat pels vestits, i es pot veure la seva producció gràfica en un primer moment com una forma de “publicitat”, de l’empresa familiar.

La seva obra destaca en la posada en escena d’homes i dones elegants, sovint en interiors sumptuosos, i vestint les robes de moda de l’època de Lluís XIII, i alhora també trobem gravats en els que representa els diversos oficis i escenes de la vida quotidiana. En totes elles cal destacar una sèrie d’elements bàsics de l’estètica característica d’Abraham Bosse, com son, la construcció d’un espai escènic, ampli i lluminós, de disseny clar i amb una predilecció per les escenes de la vida privada, especialment la vida familiar, amb una atenció molt aguda pels petits objectes de la vida quotidiana.

Cal destacar aquest gravat com una obra paradigmàtica del seu estil.

A primer cop d’ull veiem una escena d’interior, podríem dir una representació de gènere, on trobem unes noies sentades a la vora de la llar de foc, cosint.

Però si ens fixem una mica descobrirem que, darrere d’aquesta representació, aparentment de la vida quotidiana, hi ha un segon nivell de lectura. Es tracta d’una representació de temàtica religiosa, més concretament és una imatge d’un passatge bíblic que s’anomena la Paràbola de les deu verges.

Aquesta, és una història recollida en l’Evangeli segons Mateu, capítol 25, v. 1-13, una de les paràboles més difoses durant l’Edat Mitjana.

Aquesta Paràbola explica la història de deu verges que esperaven la comitiva de nuvis amb les seves deu llànties. Cinc d’elles, les verges sàvies, van portar oli de recanvi per anar-les omplint i no s’apaguessin, mentre que les cinc verges ximples van oblidar de portar-ne. Mentre dormien esperant els promesos, un criat les va alertar quan aquests estaven a punt d’arribar. Elles esverades van encendre les llànties però les que no tenien oli no van poder fer-ho. Van demanar oli a les seves companyes, que no en tenien prou per a totes, així que van haver d’anar a comprar-ne. Les núvies amb les llànties enceses van poder pujar al carro dels promesos i anar al casament. Quan les altres van arribar, ja no els van obrir les portes.

Aquesta paràbola ha estat interpretada en tant que les Verges són el conjunt de fidels o l’Esglèsia mentre que els nuvis simbolitzen a Déu. Les verges que estan preparades representen aquells que estan llestos per al moment de trobar-se amb Déu, com en el Judici Final, i aquesta preparació és personal, per això no es pot compartir l’oli i no a causa d’un possible egoisme de les verges curoses.

Concretament en l’escena es representa el moment en que les verges s’adormen: Com que l’espòs tardava, els vingué son a totes i es van adormir (Mt 25, 5).
Veiem doncs, com, amb gran mestratge, Abraham Bosse, introdueix dues temàtiques en una mateixa representació. Si ens fixem, com ja hem assenyalat, en les robes i en la decoració de l’interior de l’habitació, veiem com Bosse ens està mostrant quina era la moda de l’època i els interiors de les cases, com si es tractés talment d’una posada en escena, però al fixar-nos detingudament veiem a un racó les llànties apagades, les cinc verges ximples dormides i sense llum i també veiem com tots els quadres que decoren l’estança fan referència a escenes d’amor, extretes de la mitologia grega, com en el cas del quadre en el que es veu clarament al déu de l’amor, amb la fletxa a punt per ser llançada.

Abraham Bosse

1602/1604-1676

Abraham Bosse (c. 1602-1604 – febrer 14, 1676) va ser un artista francès, sobretot conegut com a gravador, així com per les aquarel·les.

Se li atribueixen al voltant de 1.600 gravats, amb temes com: la vida quotidiana, la religió la literatura, la història, la moda, la tecnologia, i la ciència. La major part de la seva producció van ser il·lustracions per a llibres, però moltes també es venien per separat. El seu estil neix de la pintura holandesa i flamenca, però amb un estil molt francès. Moltes de les seves imatges donen detalls fascinants i informatius de la vida quotidiana de la classe mitjana i alta del període. La seva combinació de gran detallisme representat magnífics interiors amb temes relativament trivials era original i molt influent en l’art francès, i a l’estranger – els gravats de William Hogarth van ser, entre altres coses, una paròdia de l’estil. La majoria de les seves imatges són potser més considerades com il·lustracions que com peces d’art.

Va ser aprenent al París de 1620 del gravador Melchior Tavernier (1564-1641). Els seus primers gravats daten del...

Veure fitxa de l'autor: Abraham Bosse