Miquel Barceló

Felanitx, 1957

Miquel Barceló Artigues (Felanitx, Mallorca, 8 de gener de 1957) és un pintor mallorquí pròxim a la corrent neo-expressionista.

Un viatge a París el 1970 li va permetre descobrir l’Art brut, un estil que va influenciar les primeres obres que va presentar en públic. Va formar part del grup Taller Llunàtic de Mallorca. Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, però poc després va abandonar els estudis. Actualment resideix entre París, Mallorca i el Mali.

Després dels seus inicis acadèmics, va començar a ser més conegut en participar a la Biennal de Sao Paulo (1981) i a la Documenta VII de Kassel (1982), des de llavors la seva obra s’inclou en les més prestigioses mostres internacionals, configurant-se com una de les majors revelacions de  l’art espanyol dels anys 80.

El 1986 va obtenir el Premio Nacional de Artes Plásticas (Espanya), i el 1996 li va dedicar una retrospectiva el Centre Pompidou de París. El 2004 va exposar al museu del Louvre les aquarel·les que va crear per il·lustrar La Divina Comèdia, convertint-se en el primer artista contemporani...