Paisatge amb un cardenal

Pintor i grabador holandés d’estil Barroc. A nivell artístic va desenvolupar un tipus de paisatge idealitzat, d’influència italiana, durant la primera meitat del segle XVII. Se’l considera l’enllaç entre la primera generació d’holandesos italianitzants i la segona. Va ser contemporani de Poussin i Claude Lorrain.

La seva obra es centra bàsicament en la producció de paisatges, dins dels paràmetres de l’estil classicista. Trobem, doncs, composicions centrades i ordenades, amb la inclusió de figures humanes a una escala molt reduida.

Els seus paistages denoten una gran habilitat de composició, però, en ocasions s’ha dit, que els manca vivacitat. Representa un tipus de naturalesa que no opta tant pel sentit bucòlic o idílic de la generació anterior, sinó per un sentiment heroic. En la majoria de les seves composicions, i aquest gravat n’és un clar exemple, contraposa una zona arbrada, amb una llum ombrívola, que s’obre a un gran espai, molt més iluminat.

A nivell estilístic percebem una forta influència del paisatgisme clàssic de Claude Lorrain. Destaquen elements com el gust pels amplis panorames que creen una nova concepció del paisatge clàssic en l’estudi de la llum i la recuperació de l’esperit virgilià, evocant la primitiva edat d’or, que s’aprecia en el sentit poètic de les ruïnes clàssiques. Es desplega un espai ampli d’horitzons infinits, fent aparèixer en primer terme les formes arquitectòniques i les masses boscoses, creant una sensació de profunditat a través de la gradació i desdibuixament dels contorns.

Herman Van Swanevelt

Woerden, 1600-1655

Herman Van Swanevelt va néixer a Woerden el 1600 i va morir a París el 1655. Fou un pintor i gravador holandès d’estil barroc. Fou un dels primers mestres holandesos que van desenvolupar el paisatge idealitzat, d’influència italiana, a la primera meitat del segle XVII. SE l’engloba a la generació de Bartholomeus Breenbergh, Cornelis van Poelenburgh i Jan Both.

A partir del 1623 va residir a París, tot i que el 1629 se’n va anar a viure a Roma, on fou membre del grup ‘Bentveughels‘ (‘ocells d’una ploma’), societat de pintors flamencs i holandesos establerts a Roma.

Tot i que diuen que va viure a casa de Claude Lorrain (qui va exercir una influència determinant sobre ell), va tenir fama de ser un home de costums solitaris, que van dur a que els seus col·legues li posessin el malnom de ‘Eremiet’. Enlloc d’anar a divertir-se a les tavernes com feien altres holandesos, preferia sortir al camp a prendre apunts per als seus quadres.

La seva producció es va centrar en el paisatge, dins dels paràmetres generals de l’estil classicista: composició centrada i...

Veure fitxa de l'autor: Herman Van Swanevelt