Jaume Genovart

Barcelona, 1941

Net de linotipista i fill de llibreter, Jaume Genovart (Barcelona, 1941), fou criat en un món d’escriptura i passió pel grafisme, les cal·ligrafies i el paisatge, elements tots ells característics de la seva obra.

Havent començat els estudis d’Arts i Oficis i de Ciències econòmiques, els va abandonar per dedicar-se a la pintura, on es va bolcar sense condicions.

De formació autodidacta, es va iniciar en l’expressió plàstica cap al 1963. El seu estil va anar absorbint influències expressionistes i surrealistes, evolucionant a partir d’elles cap a una abstracció lírica de gestos cal·ligràfics i dinàmics: ritmes de signes, arabescos, lletres, figures lineals en vistoses tintes planes d’un efecte musical més depenent de l’espontaneïtat del traç que del propi color: ideari plàstic que caracteritza la seva obra.

Va fer la seva primera exposició a Barcelona (1972), i a partir d’aquí va exposar regularment a les més prestigioses sales d’Espanya i Alemanya. Apassionat de l’espai i del paisatge, va travessar una etapa de pintura còsmica, paisatges astronòmics i espacials carregats d’agressivitat i violència. Va començar llavors a col·laborar assíduament a la premsa i va...