Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the enemy, under the D. of Anjou, who was defeated by 16 squadrons commanded by Lieutenant General Stanhope, July 27, 1710
History of England, de Paul de Rapin, continuada per Nicolas Tindal, Londres, 1732
L’estiu de 1710 l’exèrcit aliat va llançar una ofensiva important en direcció a l’Aragó i Castella, la qual va permetre al rei Carles III ocupar Madrid, per segona vegada al llarg de la guerra de Successió. Aquesta ofensiva va tenir com a punt de partida la batalla d’Almenar, el 27 de juliol de 1710, on els aliats, comandats pels generals Guido von Starhemberg i James Stanhope, van derrotar els borbònics, dirigits pel marquès de Villadarias i pel mateix Felip V. Tot i que no fou una gran victòria, almenys pel que fa al nombre de baixes infringides a l’enemic, la batalla d’Almenar va servir per aixecar la moral dels aliats. De fet, fou el preludi d’un enfrontament molt més important –que va tenir lloc prop de Saragossa unes setmanes després–, del qual els borbònics, aquest cop sí, sortiren completament derrotats. En qualsevol cas, l’avantatge aconseguit pels aliats no serví de gran cosa, ja que a final de 1710 l’exèrcit francoespanyol va aconseguir recuperar el terreny perdut a les batalles de Brihuega i de Villaviciosa, que van deixar definitivament Catalunya a mans de Felip V.
En el gravat es pot observar un plànol militar amb la disposició dels dos exèrcits sobre el camp de batalla, situat ben bé enmig de la vila d’Almenar, a la riba dreta del riu Noguera Ribagorçana, entre Alfarràs i Alguaire. El mapa, obra d’Isaac Basire (1704-1768), va aparèixer publicat el 1732 en la segona edició de History of England, de Nicolas Tindal.
Autor: Isaac Basire
Títol: Plànol de la batalla d’Almenar
Època: Segle XVIII
Datació: London, 1732
Estil: Neoclassicisme
Tècnica: Aiguafort
Tema: Una mirada al 1700
Dimensions: 42 x 51,5 cm
Número de registre: GE-666
Isaac Basire va néixer a Londres el 20 de setembre del 1704 i va morir el 24 d’agost del 1768. Fou un gravador anglès i el primer d’una línia familiar de prolífics i reputats gravadors.
Basire era conegut com a gravador de mapes, de totes maneres la seva obra mestra més coneguda és el frontispici de l’edició del diccionari Bailey (1755).
Era fill de Jacques, o James, Basire, un hugonot nadiu de Rouen, a França.
També foren gravadors el seu fill James (1730-1782), el seu net James (1769-1822) i el seu besnét James (1796-1809). Resulta una mica difícil l’assignació d’obres a un membre de la família en particular perquè tots van treballar com a gravadors, normalment s’iniciaven com aprenents del seu pare respectiu, van ser coincidents en determinats períodes de producció i alguns d’ells portaven un mateix nom.
Veure fitxa de l'autor: Isaac Basire