Plànol de la batalla de Prats de Rei

Plan of the incampment of the Allies at Prats del Rey, under the command of Count Starhemberg, and of the enemy, under the Duke of Vendosme, where the two Armies lay from the 17th of September to the 25th of December 1711 N.S., when the enemy decamped, and the Allies the 27th
History of England, de Paul de Rapin, continuada per Nicolas Tindal, Londres, 1732

La batalla de Prats de Rei, que va tenir lloc al llarg dels mesos de setembre i desembre de 1711 en aquest municipi de la comarca de l’Anoia, situat prop de Calaf, constitueix la darrera de les victòries que l’exèrcit aliat va aconseguir abans de la seva evacuació de la Península. Tanmateix, més que una batalla decisiva, va tractar-se d’un enfrontament de llarga durada, la importància del qual va raure en el fet que els aliats, comandats pel general Starhemberg, van aconseguir contenir l’avanç de l’exèrcit borbònic, i van impedir, d’aquesta manera, que Felip V ocupés tot Catalunya abans de les negociacions de pau a Utrecht, que van començar el gener de 1712. La tenacitat dels aliats, en aquest sentit, va desgastar les forces enemigues, i va obligar el mariscal de Vendôme, cap de l’exèrcit borbònic, a retirar-se i concentrar els seus esforços a ocupar el castell de Cardona.

El mapa que mostra el gravat permet observar la situació dels campaments de l’exèrcit aliat i del borbònic i la disposició de l’artilleria durant la batalla, amb la vila de Prats de Rei ben bé enmig de la línia de foc creuat. El mapa, obra d’Isaac Basire (1704-1768), va aparèixer publicat el 1732 en la segona edició de History of England, de Nicolas Tindal.