Plànol del setge de Cardona

Plan of Cardona, a strong city and castle of Catalonia, upon the river Cardoner, as besieged by the French and defended by the Allies
History of England
, de Paul de Rapin, continuada per Nicolas Tindal, Londres, 1732

Després de veure’s obligat a aixecar el campament de Prats de Rei, el mariscal Vendôme, cap de l’exèrcit borbònic a la Península, va concentrar els esforços a conquerir el castell de Cardona, com a part de la seva estratègia d’ocupar l’interior del país i deixar aïllada Barcelona. El setge de Cardona es desenvolupà del 12 de novembre al 23 de desembre de 1711, un període durant el qual la guarnició del castell, dirigida pel governador Manuel Desvalls, amb l’ajut de molts voluntaris, va aconseguir resistir l’obstinació de Vendôme per conquerir-lo. Finalment, un exèrcit aliat de reforç, format, entre altres cossos, per un important contingent de fusellers i voluntaris que comandava el coronel Rafael Nebot, va arribar a Cardona el 21 de desembre, va derrotar els borbònics i va obligar Vendôme a ordenar l’aixecament del setge i, de nou, a retirar-se.

En el mapa es pot observar de manera nítida el perímetre de les defenses de la ciutat i del castell de Cardona, així com la disposició de les bateries borbòniques. Val a dir que, a causa de la forta inclinació de la muntanya, els projectils disparats per l’artilleria eren incapaços d’impactar amb força suficient contra la muralla. El mapa, obra d’Isaac Basire (1704-1768), va aparèixer publicat el 1732 en la segona edició de History of England, de Nicolas Tindal.

Autor: Isaac Basire

Títol: Plànol del setge de Cardona

Època: Segle XVIII

Datació: London, 1732

Estil: Neoclassicisme

Tècnica: Aiguafort

Tema: Una mirada al 1700

Dimensions: 43 x 48,5 cm

Número de registre: GE-667

Isaac Basire

Londres, 1704

Isaac Basire va néixer a Londres el 20 de setembre del 1704 i va morir el 24 d’agost del 1768. Fou un gravador anglès i el primer d’una línia familiar de prolífics i reputats gravadors.

Basire era conegut com a gravador de mapes, de totes maneres la seva obra mestra més coneguda és el frontispici de l’edició del diccionari Bailey (1755).

Era fill de Jacques, o James, Basire, un hugonot nadiu de Rouen, a França.

També foren gravadors el seu fill James (1730-1782), el seu net James (1769-1822) i el seu besnét James (1796-1809). Resulta una mica difícil l’assignació d’obres a un membre de la família en particular perquè tots van treballar com a gravadors, normalment s’iniciaven com aprenents del seu pare respectiu, van ser coincidents en determinats períodes de producció i alguns d’ells portaven un mateix nom.

Veure fitxa de l'autor: Isaac Basire