Plànol del setge de Lleida

Plan of the town and castle of Lerida, with the approaches made before it by the French and Spanish Armies, under the command oft the D. of Orleans, during the siege began Oct.2.1707
History of England, de Paul de Rapin, continuada per Nicolas Tindal, Londres, 1732

La victòria a la batalla d’Almansa, l’abril de 1707, va permetre a l’exèrcit de Felip V ocupar amb rapidesa els regnes d’Aragó i València, així com arribar fins a les portes del Principat. Com a conseqüència d’això, Lleida fou la primera ciutat catalana a tastar el rigor de l’ofensiva borbònica. A començament del mes d’octubre de 1707 el duc Felip d’Orleans, aleshores cap de les forces franceses a la Península, va posar setge a Lleida, que era defensada per uns dos mil cinc-cents soldats. La ciutat va ser assaltada pels borbònics a mitjan octubre, i aquests, tot seguit, hi van dur a terme un despietat saqueig. Amb tot, una gran part dels lleidatans van aconseguir refugiar-se a la fortalesa de la seu, defensada per una guarnició que comandava el príncep Ernest de Darmstadt. Finalment, però, el 10 de novembre els defensors de Lleida es van veure obligats a capitular, per bé que, gràcies a això, tal com establien els cànons de l’època, les seves vides foren respectades.

La imatge mostra un plànol militar de Lleida que representa amb tot detall el disseny de les trinxeres, al nord i a llevant, que van permetre a l’exèrcit borbònic apropar-se fins ben bé a tocar de les defenses de la ciutat. El mapa, obra d’Isaac Basire (1704-1768), va aparèixer publicat el 1732 en la segona edició de History of England, de Nicolas Tindal.