Plan of the town and castle of Lerida, with the approaches made before it by the French and Spanish Armies, under the command oft the D. of Orleans, during the siege began Oct.2.1707
History of England, de Paul de Rapin, continuada per Nicolas Tindal, Londres, 1732
La victòria a la batalla d’Almansa, l’abril de 1707, va permetre a l’exèrcit de Felip V ocupar amb rapidesa els regnes d’Aragó i València, així com arribar fins a les portes del Principat. Com a conseqüència d’això, Lleida fou la primera ciutat catalana a tastar el rigor de l’ofensiva borbònica. A començament del mes d’octubre de 1707 el duc Felip d’Orleans, aleshores cap de les forces franceses a la Península, va posar setge a Lleida, que era defensada per uns dos mil cinc-cents soldats. La ciutat va ser assaltada pels borbònics a mitjan octubre, i aquests, tot seguit, hi van dur a terme un despietat saqueig. Amb tot, una gran part dels lleidatans van aconseguir refugiar-se a la fortalesa de la seu, defensada per una guarnició que comandava el príncep Ernest de Darmstadt. Finalment, però, el 10 de novembre els defensors de Lleida es van veure obligats a capitular, per bé que, gràcies a això, tal com establien els cànons de l’època, les seves vides foren respectades.
La imatge mostra un plànol militar de Lleida que representa amb tot detall el disseny de les trinxeres, al nord i a llevant, que van permetre a l’exèrcit borbònic apropar-se fins ben bé a tocar de les defenses de la ciutat. El mapa, obra d’Isaac Basire (1704-1768), va aparèixer publicat el 1732 en la segona edició de History of England, de Nicolas Tindal.
Autor: Isaac Basire
Títol: Plànol del setge de Lleida
Època: Segle XVIII
Datació: London, 1732
Estil: Neoclassicisme
Tècnica: Aiguafort
Tema: Una mirada al 1700
Dimensions: 43 x 49,5 cm
Número de registre: GE-668
Isaac Basire va néixer a Londres el 20 de setembre del 1704 i va morir el 24 d’agost del 1768. Fou un gravador anglès i el primer d’una línia familiar de prolífics i reputats gravadors.
Basire era conegut com a gravador de mapes, de totes maneres la seva obra mestra més coneguda és el frontispici de l’edició del diccionari Bailey (1755).
Era fill de Jacques, o James, Basire, un hugonot nadiu de Rouen, a França.
També foren gravadors el seu fill James (1730-1782), el seu net James (1769-1822) i el seu besnét James (1796-1809). Resulta una mica difícil l’assignació d’obres a un membre de la família en particular perquè tots van treballar com a gravadors, normalment s’iniciaven com aprenents del seu pare respectiu, van ser coincidents en determinats períodes de producció i alguns d’ells portaven un mateix nom.
Veure fitxa de l'autor: Isaac Basire