Xavier Blanch

Barcelona 1918

Xavier Blanch i Pla va néixer a Barcelona el 1918 i va morir a Madrid el 1999. Fou pintor i gravador.

Entre el 1939 i el 1941 va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi. Els seus mestres van ser Josep Civil, Joan Serra i Ramon de Capmany. Fou un assidu de la Sala Parés, com ara també Josep de Togores o Pere Pruna. La seva primera exposició individual la va fer el 1942, el mateix any que va obtenir el premi extraordinari Miquel Mateu Pla per a artistes novells de l’Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona (amb l’obra Plaça vella). Durant la dècada dels 60s va viure a Roma. També va passar diverses temporades a Cadaqués.

Els seus quadres mostren una paleta suau de colors. La majoria de les seves obres (pintures i gravats) mostren una temàtica figurativa, especialment figures femenines, tot i que també va treballar el paisatge i la natura morta.