L’autor d’aquest gravat, Josep de Ribera, va ser un pintor i gravador valencià, del Barroc, un dels artistes més representatius del Tenebrisme i figura cabdal de la pintura europea del segle XVII. Va realitzar la major part de la seva obra a Nàpols, la qual cosa fa que el seu estil artístic quedi inserit perfectament en els corrents italians del seu temps.
En aquell moment a Itàlia creixia la influència de Caravaggio, per una banda, amb la renovació classicista romano-bolonyesa, per l’altra. Com podem veure en l’obra de Ribera, aquest fusiona el tenebrisme a la vegada que assimila les aportacions del classicisme.
Pel que fa al gravat, veiem com Ribera crea una imatge al servei d’una exaltació religiosa, pròpia de l’estil de la Contrareforma catòlica i mediterrània. Vesteix al sant d’una severa realitat i gravetat, com és característic del seu estil.
Pel que fa a la seva obra completa de gravats, en les primeres obres mostra un gust pels models de la vida quotidiana, la ruda presència, amb un estil caravaggista i nòrdic al mateix temps.
Cal destacar les grans diagonals que es creuen, els cossos del Sant i l’àngel que toca la trompeta, anunciant el Judici Final, que omplen la superfície de l’obra, creant espais d’ombra i volum, i que subratllen la solemne monumentalitat del conjunt amb elements de poderosa horitzontalitat, com les grosses làpides de pedra on apareix assegut Sant Jeroni.
Trobem en el rostre i el cos de Sant Jeroni aquest naturalisme més radical. El Sant de Ribera és un home com tots, un home vell, amb els trets propis de la vellesa i la misèria, les mans i els peus deformats i les arrugues a la pell. Veiem doncs com el físic, a diferència de l’art més acadèmic, no s’ennobleix, sinó al contrari, s’accentuen els aspectes negatius. I aquest és un dels aspectes importants del missatge de la Contrareforma, els sants son homes, persones com tots i totes, o dit d’una altra manera, tots podem arribar a assolir aquesta santedat, sublimar la misèria que ens envolta, anant més enllà dels problemes de la terra.
Sant Jeroni fou un escriptor i religiós romà, un dels principals teòlegs dels inicis de la Patrística. És venerat com a sant a tota la cristiandat i és un dels Grans Doctors de l’Església. Aquí apareix amb la postura forçada, en aquesta diagonal típicament barroca. Al seu voltant trobem escrits, segurament formen part de la Vulgata, la versió llatina de la Bíblia, considerada des del Concili de Trento la única versió oficial, que va ser traduida pel Sant, mentre que l’àngel trompeter li està anunciant el Judici Final, interrumpint la seva tasca.
De la iconografia típica de Sant Jeroni apareix també el Lleó, la calavera i la pedra. El motiu pel qual se’l representa amb un lleó s’explica perquè, un dia que es trobava meditant a la riba del riu Jordà, va apareixer un lleó arrossegant-se amb una pota atravessada per una enorme espina. Sant Jeroni el va socorrer i li va curar la pota. Per altra banda, la calavera fa referència al Memento mori, una frase llatina que significa “Recorda que has de morir”, en el sentit que has de recordar la teva mortaldat com a ésser humà, representant la fugacitat de la vida. La pedra, finalment, és símbol del rigor de la penitència.
Autor: Josep de Ribera
Títol: Sant Jeroni i l’àngel
Època: Segle XVII
Datació: 1621
Estil: Barroc, Tenebrisme
Dimensions: 31,8 x 23,8 cm
Número de sèrie: s/n
Número de registre: GE-318
Josep de Ribera i Cucó va néixer a Xàtiva, Espanya, el 12 de gener de 1591 i va morir a Nàpols, Itàlia, l’any 1652; pintor i gravador espanyol del segle XVII, que va desenvolupar tota la seva carrera a Itàlia i principalment a Nàpols. Va ser també conegut amb el seu nom italianitzat Giuseppe Ribera i amb el sobrenom El Spagnoletto («el espanyolet») pel fet que reivindicava els seus orígens signant les seves obres com «Jusepe de Ribera, espanyol” o “xativí” (de Xàtiva).
Conrear un estil naturalista que va evolucionar del tenebrisme de Caravaggio cap a una estètica més colorista i lluminosa, influïda per Van Dyck i altres mestres. Va contribuir a forjar la gran escola napolitana (Giovanni Lanfranco, Massimo Stanzione, Luca Giordano …), que li va reconèixer com el seu mestre indiscutible, i les seves obres, enviades a Espanya des de data molt primerenca, van influir en tècnica i models iconogràfics als pintors locals, entre ells Velázquez i Murillo. Els seus gravats van circular per mig Europa i consta que fins Rembrandt els coneixia. Autor prolífic i d’èxit comercial,...
Veure fitxa de l'autor: Josep de Ribera