Anita Solà de Imbert

Barcelona, 1906

Anita Solà d’Imbert és el nom que va adoptar un cop casada i com artista Anna Solà i Galí, nascuda a Barcelona el 1906. Fou una pintora i gravadora catalana.

Autodidacta, va passar primer per un cert estil d’ingenuïtat en paisatges, flors i natures mortes. Posteriorment es va aproximar a l’estil de Raoul Dufy i en una darrera etapa va abraçar l’abstracció.

Va fer una exposició individual de les seves obres, el 1948, a la Sala Vinçon de Barcelona, i el 1962 una a la Sala Jaimes, entre altres. El seu estudi-taller fou un lloc de trobada i de reunió artística a la Barcelona de postguerra.

El 1964, editat per Publicaciones Españolas Langa y Cía., va aparèixer un catàleg d’obra d’aquesta artista. En concret, és el volum 111 de ‘Cuadernos de Arte. Colección Ordinaria. Ciclo de Arte Español’.

Entre les seves amistats hi havia Eugeni d’Ors, Jaume Pla o Cesáreo Rodríguez Aguilera, entre altres.