Vista de Lleida
Lerida
Curioses staats und kriegs theatrum dermahliger begeben heiten in Spanien
La ciutat de Lleida, malgrat no ser, en termes demogràfics, entre els cinc nuclis més grans del Principat, era el bastió més important per la banda de ponent. A més, es tractava d’un lloc de pas del camí reial que enllaçava Madrid amb Barcelona i, de fet, constituïa la primera parada en terres catalanes dels reis i els virreis que viatjaven en direcció a la capital. Per damunt de la ciutat, s’aixecava el turó de la seu, envoltada per un recinte fortificat. A partir de 1707, arran de l’ocupació de la ciutat per l’exèrcit borbònic, la seu es va veure privada de la seva condició de catedral i fou convertida en una caserna militar. Lleida va ser, en aquest sentit, la primera ciutat important del Principat a caure en mans de Felip V durant la guerra de Successió, cosa que va provocar un gran trasbals a tot el país, temorós davant l’avanç de l’enemic.
En el gravat s’observa la ciutat murallada, el recinte de la seu i, més a la dreta, el castell de Gardeny. Es tracta d’una escena del setge de 1707 en la qual es veu amb detall l’avanç de les tropes del duc d’Orleans, que va forçar, el novembre d’aquest any, la capitulació de la guarnició. El gravat és obra de Gabriel Bodenehr, “el Vell” (1664-1758).
Autor: Gabriel Bodenehr
Títol: Vista de Lleida
Època: Segle XVIII
Datació: Augsurg, c.1717
Estil: Neoclassicisme
Tècnica: Aiguafort
Tema: Una mirada al 1700
Dimensions: 17,3 x 53,5 cm
Número de registre: GE-447
Gabriel Bodenehr
Augsburgo, 1664
Gabriel Bodenehr va néixer a Augsburg, segons uns biògrafs el 1664 i segons uns altres el 1673, i va morir també a Augsburg, segons uns el 1758 i segons altres el 1765. Fou un editor, cartògraf i gravador alemany.
Fou conegut pels seus plànols i vistes de nombroses ciutats alemanys, com, per exemple, la col·lecció de plànols i vistes de Passau (publicat el 1710, amb el títol de Grundriss der Stätte Passau, Innstatt und Ilzstatt, per Johann Stridbeck, el Jove). De totes maneres, el seu treball més conegut és l’Atlas Curieux, publicat per primera vegada el 1704.
Forma part d’una nissaga de gravadors establerts a Augsburg, doncs ja el seu pare Johann Georg Bodenehr (1631-1704) fou gravador, així com els seus germans Moritz (1665-1749) i Georg Conrad (1673-1710) i el seu propi fill Gabriel II Bodenehr (1705-1792).
Veure fitxa de l'autor: Gabriel Bodenehr