Vista de Montserrat

Maison et chambre angélique de la Vierge Marie de Mont-Serrat
Atlas curieux où le Monde représenté dans les cartes générales et particulières du Ciel et de la Terre, París, Nicolas de Fer, 1705
Aiguafort sobre paper verjurat

A l’època moderna, la muntanya de Montserrat ja gaudia d’un significat molt especial, tal com mostra el fet que apareixia representada, de manera simbòlica, en la majoria de vistes del port de Barcelona. Durant la guerra de Successió, l’abadia va rebre la visita de les dues famílies reials. La primera a adorar la Mare de Déu de Montserrat fou, a principi de 1702, la reina Maria Lluïsa Gabriela de Savoia, que va pujar a la muntanya sagrada aprofitant la seva estada a Catalunya, abans de tornar a Madrid. El rei Felip V, en canvi, va visitar Montserrat en retornar de la campanya d’Itàlia, el Nadal d’aquell mateix any. Ara bé, els veritables devots de la Mare de Déu de Montserrat eren els Habsburg, ja que gairebé tots els emperadors foren benefactors del santuari. Carles III va pujar-hi, per primer cop, el mes de juny de 1706. Posteriorment, l’octubre de 1708, el rei va retornar a Montserrat, aquesta vegada acompanyat de la reina Elisabet Cristina de Brunsvic, amb qui s’havia casat dos mesos abans. La parella reial hi va estar gairebé una setmana, durant la qual van participar en nombrosos actes religiosos.

El gravat mostra una recreació de Montserrat en la qual destaca l’abadia, nombroses capelles repartides per tota la muntanya i, al capdamunt de tot, el cim de Sant Jeroni, el punt més elevat. A més, l’obra és molt rica en detalls, ja que hi surten representades algunes escenes de la vida quotidiana, així com una processó. Es tracta d’una obra feta el 1701 pel gravador i geògraf francès Nicolas de Fer, i va aparèixer en un llibre publicat quatre anys després.

Nicolas de Fer

París, 1646

Nicolas de Fer va néixer a París el 1646 o el 1647 i va morir també a París el 25 d’octubre del 1720. Fou un gravador i geògraf del rei de França.

Va començar el seu aprenentatge als 12 anys a casa d’un gravador. El 1687, va prendre les regnes del comerç de cartes geogràfiques, que regentava la seva mare després de la mort del seu pare, Antoine de Fer, marxant d’estampes i de cartes, mort el 1673.

Va publicar nombrosos atles i es va especialitzar en la publicació de documents que il·lustraven l’actualitat: cartes frontereres, cartes de noves conquestes de Lluís XIV, ciutats fortificades per Vauban, viatges i descobriments de nous territoris. Va editar un catàleg que presentava les seves principals publicacions, amb la finalitat d’afavorir les vendes. La botiga de de Fer tenia com ensenya l’Esfera Reial, símbol que també es pot trobar en moltes de les seves realitzacions. Quan va morir, els seus gendres, els també gravadors Guillaume Danet i Jacques-François Besnard, van continua l’activitat de de Fer, cadascú pel seu compte. Les planxes se les van repartir.

Va...

Veure fitxa de l'autor: Nicolas de Fer