Terminologia emprada en el gravat

Terminologia emprada en el gravat per Antoni Gelonch-Viladegut, per a la COL·LECCIÓ GELONCH VILADEGUT.

INDEX
A B C D E F G H I J L M N O P R S T V X Z

.

[A]

ACERAR
Es coneix com a tal l’acció de sotmetre una planxa de coure, de ferro o de níquel a un bany electrolític que la recobrirà per tal d’endurir-ne la superfície i poder prolongar el tiratge.

ATACAR
Per els gravadors, consisteix en l’acció de corrosió de l’àcid sobre la planxa metàl·lica.

“AVANT LA LETTRE”
Es una paraula francesa que s’empra per a designar a les estampes que es tiren abans d’imprimir el text .

 

.
[B]

BANY
Acció de submergir la planxa o el paper en una solució liquida.

BARBES
Podem trobar dues significacions a aquest mot:

• és l’acabat irregular de la fulla de paper, que pot ésser natural (paper fet a mà) o simulat (en el cas de paper continu).
• és la part de pasta que queda dipositada als laterals de la forma en el procés de fabricació del paper.

BAT
Veure BON A TIRER.

BON A TIRER
L’expressió francesa Bon à tirer designa l’estampa de referència de l’estampador per tal de començar el tiratge; aquesta estampa es signada per l’artista.

 

.
[C]

CALBA
Es tracta d’un error molt comú produït quant es mosseguen línies molt juntes a través del vernís, de manera que aquest es trenca i deixa al descobert una solc prou ample que quant s’estampa dóna tons clars per contra del negre desitjat; també es pot aprofitar com a recurs tècnic.

CALCAR
Es l’acció de passar un dibuix a un altre paper o planxa

COLLAGE
Es coneix com a collage al resultat d’intercalar un paper fi encolat entre la planxa entintada i el paper del gravat en el moment de l’estampació.

CONTRAPROVA
Es tracta d’un procediment que consisteix a tornar a passar l’estampa pel tòrcul sobre un paper net, un cop que s’ha realitzat l’estampaci162 i que la tinta encara està fresca, per tal de obtenir una imatge invertida.

CORONDELL
Cadascuna de les línies espaiades i transparents que, perpendicularment,
de dalt a baix, hi ha en els fulls de paper verjurat.

CUATRICOMIA
Resulta de la combinació dels tres colors bàsics de l’escala cromàtica –vermell, groc i blau- més el negre.

CUBETA
És la petjada que deixa la planxa sobre el paper que delimita la imatge. Si no es pot veure la petjada pot ser que la planxa sigui estampada a sang o sense marges, és a dir, que la planxa sigui més gran que el paper.

 

.
[D]

DOBLE PASSADA
Es coneix com a tal el fet de passar dues vegades la planxa sense aixecar el paper, amb la finalitat d’obtenir estampes molt més intenses.

 

.
[E]

EA
Veure PROVA D’ARTISTA.

EDICIÓ
L’edició és un procés mitjançant el qual es rematz una peça artística, literària, d’informació o d’esbarjo, incloent el seu resultat en un suport material destinat a la difusió.

Es pot afirmar també que l’edició o tirada és el conjunt d’exemplars d’una obra impresos d’una sola vegada.

EE
Veure PROVA D’ESTAT.

ESTAMPA
Es denomina amb el nom d’estampa qualsevol efigie, imatge o figura trasl.ladada al paper o a un altre material mitjançant el torcul o premsa de la làmina de bronze, plom o fusta en què està gravada o de la oedra litogràfica en què està dibuixada.

Es denomina així també als productes del gravat a l’aiguafort, al burí, al negre de fum, al rentat, etc.

En l’actualitat l’art d’imprimir estampes comprèn tècniques gràfiques o digitals, la particularitat de les quals és el seu caràcter múltiple i reproductible.

 “EXHIBITION COPY”
Es tracta d’un terme en llengua anglesa que serveix per a designar l’estampa tirada expressament per ser emmarcada i exhibida en galeries o museus .

 

.
[F]

FACSIMIL
És la reproducció d’una obra original.

FIBRA
Es coneix com a fibra als petits filaments de matèria vegetal que s’utilitzen en l’elaboració del paper. Poden ser llargues o curtes; això determinarà les qualitats elàstiques del paper. Els papers de fabricació industrial tenen les fibres en el mateix sentit, mentre que els papers fets a mà no. Aquesta característica s’ha de tenir en compte a l’hora d’estampar gravats amb incisions o relleus pronunciats.

FILIGRANA
La filigrana o marca a l’aigua és la senyal que podem trobar en un paper o gravat i que normalment ha estat feta pel fabricant, però que també pot pertànyer a l’editor o a l’autor de l’estampa. Es pot veure si mirem el paper a contrallum. Quan s’estampa s’ha de procurar que estigui col·locada de manara que es pugui llegir, preferentment, en la part inferior de l’estampa.

FIRMA
Es tracta de la signatura de l’autor sobre l’estampa, normalmente situada en el marge dret inferior de la imatge. Fins el 1870, les estampes no anaven signades a ma per l’autor.

 

.
[G]

GRAMATGE
És la quantitat de pasta de paper que porta el full per m². Segons l’estampa a realitzar escollirem el gramatge més adient. Es podrà determinar segons la profunditat dela talla i la mesura de la planxa. S’especifica en grams per m². El gramatge normal per a gravat va de 240 a 300 gr/m².

GRAVAT D’INTERPRETACIÓ
El gravat d’interpretació és aquell que es realitzat per un gravador que no és el creador de la imatge, i que intenta trasl·ladar a una matriu la intenció de l’artista. Aquest tipus de gravat fou un important element divulgador de la cultura en els temps anteriors a la fotografia, tot permetent de donar a conèixer les pintures i les obres dels grans mestres, en petites planxes de coure gravades amb burins i en blanc i negre.

GRAVAT DE REPRODUCCIÓ
En aquest tipus de gravat, el gravador es posa en mans de l’artista per tal de transcriure les seves obres als procediments de gravat, amb la finalitat de reproduir-les lo més fidelment possible.

GRAVAT ORIGINAL
Direm que un gravat és original quan el gravador concep i realitza el gravat com a una obra de creació personal, les estampes poden no ser executades pel gravador, ja que l’artista un cop realitzades les primeres estampes i obtinguda la prova definitiva, prefereix delegar la resta de la tirada a un taller professional, i ell només vetllarà per la fidelitat de la reproducció de la tirada.

 

.
[H]

HC
És un acrònim derivat de la llengua francesa que significa “Hors commerce”i s’utilitza per a designar les estampes que no estan a la venda, de manera que normalment l’artista les regala o en fa donació.

“HORS COMMERCE”
Veure H.C.

 

.
[I]

IL·LUMINAT A MA
S’empra aquesta expressió quan un cop l’estampa ha estat impresa es dóna color a la imatge pintant-la a mà mitjançant la tècnica de l’aquarel·la, el gouache o algun altre tipus de pintura.

INCISIÓ
Es conèix com a tal el solc fet a la planxa.

INTAGLIO
És la paraula italiana emprada per a designar la incisió.

 

.
[J]

JUSTIFICACIÓ
És el text que acompanya l’edició de les estampes i que explica tant els detalls tècnics, com el nombre de proves que la componen així com el l taller on han estat estampades.

 

.
[L]

 

.
[M]

MACULA
Es conèix com a tal el paper de Manila que s’intercala entre el paper de gravat i els feltres quant s’estampa sense marges o a sang.

MALLA
En la tècnica de la serigrafia, la quantitat de tinta que passa pel suport depén de l’amplada de la trama i del tipus de material, per aixo cal escullir amb cura un teixit apropiat. En un principi s’utilitzaven de seda pero poc a poc s’ha anat substituïnt per d’altres materials més economics com ara el nylon, el terylene, el poliester, el poliester metàlic i malles de coure o d’acer inoxidable. La seda, com d’altres teixits va numerada per un número que indica la quantitat de fil per centrímetre quadrat.

MARCA A L’AIGUA
Veure FILIGRANA.

MARCA EN SEC
Es coneix com a tal la petjada que es fa sobre el paper amb el logotip de l’editor o del taller. S’aplica fent pressió amb unes alicates especials (motllo i contra – motllo) quan l’estampa està seca i normalment s’aplica en el marge inferior del paper.

MARGE
Són els laterals del full de paper que emmarquen la superficie gravada.

MARGE A SANG
Veure MARGE PERDUT.

MARGE SENSE MARGE
Veure MARGE PERDUT.

MARGE PERDUT
Es parla de marge perdut quan hom es troba que a l’hora d’estampar resulta que la planxa és més gran que el paper i per tant, la imatge no queda emmarcada en el paper per l’efecte de la petjada.

MATRIU
És la planxa que convenientment tractada i entintada acabarà definint l’aspecte de la sèrie d’estampes per transferència.

MENJAR
Veure ATACAR.

MOSSEGADA
Es l’acció del mordent sobre la planxa o matriu.

MOSSEGAR
Veure ATACAR.

 

.
[N]

NUMERACIO
En una edició senyala l’ordre de lesestampes impresses.

Les estampes es numeren en forma de fracció i la numeració es col·loca en el marge esquerra de l’estampa abaix i normalmente escrit amb llapis, de manera que el numerador correspon al número d’estampa dintre de l’edició i el denominador correspon al numero total d’exemplars de l’edició.

 

.
[O]

OBRA GRÀFICA
És el conjunt d’estampes generades mitjançant una matriu, elaborades mitjançant alguna de les tècniques gràfiques, i estampades mitjançant algun dels múltiples sistemes d’impressió, convertint-les en obres múltiples o seriades.

 

.

[P]

PA
Veure PROVA D’ARTISTA.

PE
Veure PROVA D’ESTAT.

PETJADA
Es coneix com a tal la marca que deixa la planxa sobre el paper al passar-la pel tòrcul, tot delimitant la imatge.

PLANXA ANUL·LADA
Es parla d’una planxa anul·lada com a resultat de l’acció d’un artista de manera que un cop acabada l’edició aquesta planxa és anul·lada, modificant-la o destruint-la, per tal d’impossibilitar el seu ús amb posterioritat.

PROVA ANUL·LADA
Es coneix com a tal l’estampa testimoni que es realitza després que l’artista hagi anul·lat la planxa o matriu.

PROVA D’ARTISTA
Són les estampes definitives que s’estampen per a l’artista abans de començar l’edició. En aquest cas, l’artista ha donat per finalitzada la matriu i es disposa a fer el tiratge. Aquestes proves no poden superar el 10% de la tirada i són de molt valor.

PROVA D’ASSAIG
Veure PROVA D’ESTAT.

PROVA D’ESTAT
 Es conèixen com a prova d’estat les estampes que es tiren durant el procés d’elaboració de la planxa i que serveixen com a referència del treball realitzat. En realitat són una mostra dels passos intermedis i amb freqüència són proves rares o úniques. Després d’una prova d’estat, l’artista continua treballant sobre la matriu. 

PROVA ÚNICA
És un exemplar intermedi d’una composició del qual se’n fa un tiratge únic per tal d’analitzar-la i eliminar o corregir les posibles errates. 

PU
Veure PROVA ÚNICA.

PUNTA DE REGISTRE
Veure REGISTRE.

 

.
[R]

REBAVA
Es coneix com a tal el metall que es aixecat de la planxa al ratllar-la amb una punta. Aquest fet es característic de la tècnica de la punta seca.

REGISTRE
Es un sistema d’estampació que permet encaixar diverses planxes, estampant-les una rera l’altra mitjançant l’utilització d’una plantilla o d’ agulles etc.

RETROSSAT
Acció que consisteix a què un cop que la planxa està entintada i a punt per a ser estampada es frega la superfície amb una gasa amb la finalitat d’aixecar una mica la tinta dels solcs per tal d’augmentar la densitat i riquesa de la imatge estampada.

RESERVES
Acció que es realitza sobre una estampa quan a l’hora d’entintar o d’estampar s’intercalen trossos de paper o d’un altre material entre la planxa i el rodet entintat o bé entre la planxa i el paper d’estampar per tal d’obtenir zones sense tinta.

 

.
[S]

SUITE
Paraula francesa emprada per tal d’anomenar una sèrie d’estampes relacionades entre elles. També pot ser una sèrie de gravats sobre un mateix tema.

 

.
[T]

TALLA
Es coneix com a tal el solc produït sobre la planxa.

TIRADA
Veure TIRATGE

TIRATGE
Terme utilitzat pels gravadors, comerciants i col·leccionistes, així com en la indústria editorial.
Se’n diu tiratge del joc de peces idèntiques procedents de la planxa, pedra, plantilla mateixa o altra superfície matricial.

La seqüència l’estampa l’artista, un impressor o estampador sota la supervisió d’aquell. Cada peça del tiratge pot ser numerada; per exemple 1/100 indica que és la primera d’un tiratge de 100 i 100/100 que és la darrera. La numeració es fa directament sobre el gravat, en general a llapis. Les proves addicionals, com les proves d’estat, fan part del tiratge.

TRAÇ
Senyal que fa un llapis, una ploma, un burí, un punxó, o qualsevol altre instrument punxant, sobre una planxa o un paper en escriure, dibuixar, etc.

TRAMA
Veure MALLA.

 

.
[V]

 

.
[X]

 

.
[Z]